Diabetis mellitus tipus 1: resistència a la insulina, rigidesa arterial i risc cardiovascular
La diabetis mellitus tipus 1 (DM1) s’associa a una reducció de l’esperança de vida d’11 anys en homes i 13 anys en dones, i la malaltia cardiovascular (MCV) n’és la principal responsable. Els models de predicció del risc de MCV convencionals, derivats a partir de població general i amb diabetis mell...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2021 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672598 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/672598 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Diabetis mellitus tipus 1 Diabetes mellitus tipo 1 Type 1 diabetes mellitus Risc cardiovascular Riesgo cardiovascular Cardiovascular risk Resistència a la insulina Resistencia a la insulina Insulin resistance Ciències de la Salut 616.4 |
| Summary: | La diabetis mellitus tipus 1 (DM1) s’associa a una reducció de l’esperança de vida d’11 anys en homes i 13 anys en dones, i la malaltia cardiovascular (MCV) n’és la principal responsable. Els models de predicció del risc de MCV convencionals, derivats a partir de població general i amb diabetis mellitus tipus 2, subestimen el risc de MCV a la DM1. L’Steno Type 1 Risk Engine (ST1RE) constitueix l’únic model de predicció del risc de MCV a 10 anys en persones amb DM1 i sense MCV prèvia. Tot i que aquest presenta una capacitat de predicció d’esdeveniments cardiovasculars excel·lent, el seu ús no ha estat àmpliament incorporat a la pràctica clínica. Així doncs, és necessari desenvolupar estratègies noves i simples per millorar l’estratificació del risc cardiovascular a la DM1. Primerament, el terme diabetis doble s’utilitza per referir-se a les persones amb DM1 i resistència a la insulina, condició associada amb un risc cardiovascular incrementat. El primer estudi es va centrar en avaluar el paper de la sensibilitat a la insulina estimada (SIe) en la predicció del risc de MCV a 10 anys en persones amb DM1 segons l’ST1RE. Es van incloure 179 adults amb DM1 sense MCV. La SIe es va obtenir mitjançant dues equacions desenvolupades i validades amb la tècnica del clamp euglucèmic-hiperinsulinèmic (SIe desenvolupada a partir de l’estudi Epidemiology of Diabetes Complications –SIe-EDC–, SIe desenvolupada a partir de l’estudi Coronary Artery Calcification in T1DM –SIe-CACTI–). En el present estudi, la SIe-EDC i la SIe-CACTI es van correlacionar de forma negativa amb l’estimació de risc segons l’ST1RE. Malgrat això, la correlació va ser superior amb l’ús de la SIe-EDC i es va mantenir significativa després d’ajustar per als factors de risc cardiovascular clàssics. Addicionalment, comparat amb la SIe-CACTI, la SIe-EDC va presentar una capacitat de predicció del risc de MCV superior, de manera que els punts de tall van resultar més útils per identificar les persones amb un risc més elevat. En segon lloc, la prevalença d’isquèmia miocardíaca silent (IMS) en DM1 oscil·la entre el 12-62% i es considera un predictor d’esdeveniments cardiovasculars. Així doncs, la seva identificació precoç és primordial. El segon estudi es va basar en estudiar la prevalença d’IMS avaluada mitjançant SPECT de perfusió miocardíaca d’estrès i elaborar un model d’estimació del risc d’IMS en un subgrup de 84 persones amb DM1 de ≥ 10 anys d’evolució i sense MCV prèvia. En el present estudi, la prevalença d’IMS va ser relativament elevada (11,9%). Es va proporcionar el primer model d’estimació del risc d’IMS en DM1, on la SIe-EDC i el tabaquisme actiu van resultar els seus principals factors associats. Addicionalment, el model va millorar la capacitat de discriminació per a la detecció d’IMS comparat amb els models d’estimació del risc de MCV clínica existents. Finalment, la rigidesa arterial (RA) es considera un signe precoç d’arteriosclerosi i un predictor independent d’esdeveniments cardiovasculars. Tanmateix, no existeixen estudis que avaluïn el seu valor pronòstic en DM1. El tercer estudi es va centrar en avaluar l’associació entre l’ST1RE i la RA en la mateixa cohort d’adults amb DM1 inclosos en el primer estudi, com també establir punts de tall útils per identificar les persones amb un risc de MCV més elevat. La RA es va mesurar mitjançant la velocitat d’ona de pols aòrtica (VOPa). Es va observar una elevada correlació entre la VOPa i l’estimació del risc de MCV segons l’ST1RE. Alhora, la VOPa va presentar una capacitat de predicció del risc de MCV excel·lent. En darrer lloc, es van establir punts de tall que van permetre identificar les persones amb DM1 amb un risc moderat/alt i alt. |
|---|