Decoding EYS-related Retinal Dystrophies
La Retinitis Pigmentosa tipus 25 (RP25) és una forma autosòmica recessiva de Retinitis Pigmentosa (RP), un subconjunt de distròfies retinianes hereditàries (DRH) caracteritzades per la degeneració progressiva dels fotoreceptors (PR) i de l'epiteli pigmentari de la retina (EPR), així com per la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305004 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305004 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | EYS RP25 Retinitis Pigmentosa 25 Ciències Experimentals 616.8 |
| Sumario: | La Retinitis Pigmentosa tipus 25 (RP25) és una forma autosòmica recessiva de Retinitis Pigmentosa (RP), un subconjunt de distròfies retinianes hereditàries (DRH) caracteritzades per la degeneració progressiva dels fotoreceptors (PR) i de l'epiteli pigmentari de la retina (EPR), així com per la pèrdua de visió. La malaltia és causada per mutacions bial·leliques en el gen EYS, i els pacients amb RP25 solen presentar ceguera nocturna d'inici precoç, seguida d'una reducció progressiva del camp visual, que finalment condueix a la pèrdua de visió central i ceguera. Malauradament, actualment no existeix una cura per a la RP25. La comprensió dels mecanismes patogènics i el desenvolupament de tractaments eficaços per a RP25 s'ha vist obstaculitzada per diverses limitacions, com la gran mida del gen EYS, l'absència de EYS en els models animals comunament utilitzats (incloent-hi ratolins, rates i conillets d'índies), el coneixement incomplet de la funció del gen EYS, i l'existència d'almenys cinc isoformes diferents d'EYS a l'ull, cadascuna de les quals podria exercir funcions diferents en teixits diferents. Aquest treball es centra en el desenvolupament de models in vitro de RP25 per comprendre millor la funció d'EYS i els mecanismes patològics subjacents a la malaltia. A més, aquests models serviran com a plataforma per investigar possibles teràpies gèniques dirigides al tractament de RP25. En les etapes més avançades de la malaltia, quan els PR han degenerat, la teràpia cel·lular es presenta com una opció més viable. En aquest estudi, es van generar cèl·lules mare pluripotents induïdes humanes (hiPSC) derivades de pacients amb mutacions en EYS per crear organoides retinians (OR) i models de EPR de la malaltia in vitro, els quals van mostrar característiques morfològiques, funcionals i de desenvolupament diferents. La teràpia gènica mitjançant nanopartícules lipídiques ionitzables (iLNP) carregades amb el gen EYS va ser capaç de revertir algunes de les característiques de RP25 en el model de cèl·lules de EPR. Per a les etapes més avançades de la malaltia, la injecció subretiniana de cèl·lules precursores retinianes (RPC) en combinació amb cèl·lules de EPR ha demostrat preservar la retina en el model de rates Royal College of Surgeons (RCS) de manera més efectiva que el trasplantament de RPC o cèl·lules de EPR per separat. Aquesta investigació podria facilitar l'ús de models in vitro d'OR i EPR per a una millor comprensió dels mecanismes de la malaltia i ofereix una estratègia de teràpia gènica aplicable a les retinopaties associades a EYS i a altres trastorns genètics causats per gens de gran mida. |
|---|