Beure o viure: el dilema davant de la malaltia mèdica relacionada amb el consum d’alcohol
[cat] INTRODUCCIÓ. Des de l’Antiguitat existeixen situacions en les que els individus posen per davant l’ús de l’alcohol a la seva pròpia vida. Aquesta conducta, contra l’instint de supervivència, segueix la definició del concepte d’addicció de l’EMCDDA: “Una potent i repetitiva motivació per partic...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/126281 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/126281 http://hdl.handle.net/10803/663869 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Hepatologia Psiquiatria Alcoholisme Abús de substàncies Medicina psicosomàtica Hepatology Psychiatry Alcoholism Substance abuse Psychosomatic medicine |
| Sumario: | [cat] INTRODUCCIÓ. Des de l’Antiguitat existeixen situacions en les que els individus posen per davant l’ús de l’alcohol a la seva pròpia vida. Aquesta conducta, contra l’instint de supervivència, segueix la definició del concepte d’addicció de l’EMCDDA: “Una potent i repetitiva motivació per participar en una conducta intencionada, adquirida com a resultat de la participació en aquesta conducta, que no té un valor de supervivència i amb potencial i significatius danys no intencionats”. Un model biopsicosocial de malaltia basat en l’addicció com a malaltia del cervell i amb un fort component humanista explica com els pacients que pateixen alcoholisme i una malaltia orgànica derivada de l’ús d’alcohol es mouen dins d’un determinisme dèbil; és a dir, poden triar una vida saludable però dins d’una “malla” que en limita les opcions (malaltia). Això explicaria perquè tot i patir malalties greus (càncer, hepatopaties, infarts, etc.) no necessàriament abandonen l’ús d’alcohol. El pacient amb aquesta doble patologia es presenta davant del clínic amb també una doble ambivalència en diferent grau de resolució. Hi ha eines per la detecció (qüestionaris, biomarcadors, etc.) i la intervenció (teràpia grupal, entrevista motivacional, teràpia cognitiu-conductual) de l’alcoholisme i altres condicions relacionades però estan limitades en el context clínic de l’alcoholisme amb patologia orgànica. Per tant, cal falsejar la fantasia moralista, que ve a dir que patir és suficient per adonar-se i resoldre el problema. L’objectiu d’aquesta tesi és: 1) demostrar que les intervencions actuals per la millora de l’alcoholisme amb malaltia greu relacionada amb el consum d’alcohol estan insuficientment implementades i es requereixen d’intervencions més especifiques; 2) demostrar que patir una malaltia greu relacionada amb el consum d’alcohol no és condició suficient per resoldre el trastorn per ús d’alcohol. MATERIAL I MÈTODES. El primer treball presenta els resultats d’un estudi retrospectiu de supervivents a un càncer de via aèria superior (n=192) en els que es va avaluar l’impacte del consell breu sobre el consum d’alcohol. Es defineix com una resposta positiva l’esdeveniment en el que el consumidor de risc abans del diagnòstic passa a ser, en el moment de l’avaluació, un consumidor de baix risc o abstinent o quan un bevedor de baix risc passa a ser abstinent. El segon treball avalua l’impacte de l’abstinència a l’alcohol sobre la supervivència dels pacients que van ser donats d’alta hospitalària per una hepatitis relacionada amb l’alcohol (n=142), així com els factors que prediuen l’abstinència. En el tercer treball s’examina la retenció en el tractament especialitzat per alcoholisme en pacients que sobreviuen a un episodi d’hepatitis alcohòlica (n=120) i el seu impacte en les recaigudes en el consum d’alcohol i en la mortalitat. També s’exploren els factors associats a la retenció en el tractament. En el darrer treball s’avalua la sensibilitat per detectar consum de substàncies del cribratge regular de les mateixes en orina i es compara amb la sensibilitat per la detecció del consum de substàncies a partir de la declaració del pacient, en un grup de pacients en procés d’avaluació per possible trasplantament hepàtic per causa relacionada amb l’alcohol (n=84). També s’avalua l’impacte sobre la supervivència que pot tenir l’adherència i els possibles resultats positius als cribratges regulars de substàncies. Finalment, s’exploren els factors basals associats a alta adherència als cribratges regulars de substàncies. RESULTATS. En el primer estudi destaca que el consell breu és efectiu en un de cada quatre pacients supervivents a un càncer de via aèria superior, tot i que només es va dur a terme en un 42,9% del casos. Responen menys aquells pacients que tenen un consum de risc d’alcohol abans de la intervenció i els consumidors de cànnabis. En el segon estudi veiem com tornar a beure després d’una hepatitis aguda està relacionat amb un increment de la mortalitat (44% vs 29%) i amb les descompensacions hepàtiques (36% vs 58%). L’arbre de decisió que sorgeix del model CART discrimina dues poblacions: 1) alta probabilitat d’abstinència, que són els pacients sense tractaments previs i > 48 anys d’edat; 2) baixa probabilitat d’abstinència, que són els pacients amb tractaments previs per alcoholisme i ≤ 48 anys d’edat. Al tercer estudi es troba que menys del 60% dels supervivents a una hepatitis aguda arriben a la primera visita, només el 37% continuen en tractament després d’un any i un 27,8% després de dos anys. Els pacients que es retenen en tractament són els meus greus (HRAR >3, MELD alt, trastorn psiquiàtric comòrbid). Els factors que tenen un impacte sobre les recaigudes en el consum d’alcohol a curt termini són una HRAR >3 i el fet d’haver rebut tractament previ pel trastorn d’ús d’alcohol. A llarg termini, la recaiguda s’associa amb fer tractament pel trastorn d’ús d’alcohol i per l’hepatopatia a diferent centre. La retenció en tractament no té impacte sobre la recaiguda ni sobre la mortalitat. En el quart estudi veiem com el tests regulars d’orina tenen més sensibilitat per detectar la recaiguda en el consum d’alcohol, cànnabis i tabac que no pas el consum declarat pel pacient. En canvi, el consum declarat és més sensible per detectar l’ús de les benzodiazepines i la cocaïna que no pas els test d’orina regular. La mortalitat és major entre aquells pacients no adherents que entre els adherents a controls d’orina (51,5% vs19,6%). La mortalitat es relaciona amb la baixa adherència, HRAR>3 i MELD. L’únic factor predictiu de baixa adherència és haver estat diagnosticat d’un trastorn de personalitat. CONCLUSIONS. Calen tractaments específics per aconseguir millorar la salut i la qualitat de vida dels pacients que pateixen simultàniament una malaltia orgànica greu i un trastorn per ús d’alcohol. Patir un esdeveniment de salut advers i greu no és condició suficient per deixar de consumir alcohol i l’adherència i l’eficàcia dels tractaments habituals per l’alcoholisme són baixes en aquesta població. |
|---|