Programes de rehabilitació urbana integral enfront de la segregació. Una anàlisi comparada del Pla de Barris de Barcelona i el Contrat de Ville de París
En les darreres dècades, l'increment persistent de les desigualtats socials a les ciutats europees ha impulsat la implementació de diversos programes de rehabilitació urbana integral amb l’objectiu de millorar les condicions de vida als barris més vulnerables i fer front a les causes i els efec...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694455 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694455 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Rehabilitació urbana integral Area-Based Initiatives Rehabilitación urbana integral Renouvellement urbaine Segregació urbana Urban segregation Segregación urbana Ségrégation urbaine Polítiques urbanes Urban policies Políticas urbanas Politiques urbaines Ciències Socials 71 |
| Sumario: | En les darreres dècades, l'increment persistent de les desigualtats socials a les ciutats europees ha impulsat la implementació de diversos programes de rehabilitació urbana integral amb l’objectiu de millorar les condicions de vida als barris més vulnerables i fer front a les causes i els efectes de la segregació. Aquestes programes han sigut promoguts tant per les institucions europees, com pels governs nacionals i regionals o pels propis municipis afectats, i es caracteritzen per la intervenció en àrees concretes, la transversalitat de les actuacions, la col·laboració administrativa, la implicació de la ciutadania, així com la disposició a ser avaluats. Mitjançant la comparació entre dos programes de rehabilitació urbana integral implementats a les ciutats de Barcelona i París, el Pla de Barris (2016-2024) i el Contrat de Ville (2015-2023), la present tesi estudia la influència de tres factors en el disseny, implementació i impacte dels programes: 1) el marc institucional, 2) el règim de tinença i la titularitat de l’habitatge i 3) les polítiques d'habitatge. L'interès d'aquesta comparació es deriva de les notables diferències en l'estructura administrativa dels respectius Estats, les característiques del mercat de l'habitatge i les respectives polítiques en matèria d’habitatge. En el cas de París, els programes han estat promoguts des de l'Estat, mentre que a Barcelona, aquests han sigut principalment impulsats des de l'àmbit regional o local. Pel que fa a les característiques de l’habitatge, París compta amb un important parc d'habitatge assequible de titularitat pública, el qual és pràcticament irrellevant a Barcelona. A més, a París el règim de tinença principal és el lloguer, en contrast amb Barcelona, on gran part dels residents són propietaris del seu habitatge. Finalment, mentre que a França es promouen importants polítiques d’habitatge vinculades a les de rehabilitació, a Espanya aquestes polítiques tenen un abast més limitat. L’evidència aportada per la recerca demostra la importància d’aquests tres factors en el desenvolupament dels programes de rehabilitació urbana integral i evidencia la necessitat de tenir-los en compte en el disseny i aplicació de projectes futurs, tant a Barcelona i París com en altres ciutats. |
|---|