Programes de rehabilitació urbana integral enfront de la segregació. Una anàlisi comparada del Pla de Barris de Barcelona i el Contrat de Ville de París

En les darreres dècades, l'increment persistent de les desigualtats socials a les ciutats europees ha impulsat la implementació de diversos programes de rehabilitació urbana integral amb l'objectiu de millorar les condicions de vida als barris més vulnerables i fer front a les causes i els...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Esteve Güell, Maria del Mar|||0000-0003-0604-9393
Formato: tesis doctoral
Fecha de publicación:2025
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:311826
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/311826
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Rehabilitació urbana integral
Area-Based Initiatives
Rehabilitación urbana integral
Renouvellement urbaine
Segregació urbana
Urban segregation
Segregación urbana
Ségrégation urbaine
Polítiques urbanes
Urban policies
Políticas urbanas
Politiques urbaines
Ciències Socials
Descrição
Resumo:En les darreres dècades, l'increment persistent de les desigualtats socials a les ciutats europees ha impulsat la implementació de diversos programes de rehabilitació urbana integral amb l'objectiu de millorar les condicions de vida als barris més vulnerables i fer front a les causes i els efectes de la segregació. Aquestes programes han sigut promoguts tant per les institucions europees, com pels governs nacionals i regionals o pels propis municipis afectats, i es caracteritzen per la intervenció en àrees concretes, la transversalitat de les actuacions, la col·laboració administrativa, la implicació de la ciutadania, així com la disposició a ser avaluats. Mitjançant la comparació entre dos programes de rehabilitació urbana integral implementats a les ciutats de Barcelona i París, el Pla de Barris (2016-2024) i el Contrat de Ville (2015-2023), la present tesi estudia la influència de tres factors en el disseny, implementació i impacte dels programes: 1) el marc institucional, 2) el règim de tinença i la titularitat de l'habitatge i 3) les polítiques d'habitatge. L'interès d'aquesta comparació es deriva de les notables diferències en l'estructura administrativa dels respectius Estats, les característiques del mercat de l'habitatge i les respectives polítiques en matèria d'habitatge. En el cas de París, els programes han estat promoguts des de l'Estat, mentre que a Barcelona, aquests han sigut principalment impulsats des de l'àmbit regional o local. Pel que fa a les característiques de l'habitatge, París compta amb un important parc d'habitatge assequible de titularitat pública, el qual és pràcticament irrellevant a Barcelona. A més, a París el règim de tinença principal és el lloguer, en contrast amb Barcelona, on gran part dels residents són propietaris del seu habitatge. Finalment, mentre que a França es promouen importants polítiques d'habitatge vinculades a les de rehabilitació, a Espanya aquestes polítiques tenen un abast més limitat. L'evidència aportada per la recerca demostra la importància d'aquests tres factors en el desenvolupament dels programes de rehabilitació urbana integral i evidencia la necessitat de tenir-los en compte en el disseny i aplicació de projectes futurs, tant a Barcelona i París com en altres ciutats.