La soledat no desitjada: quan estar connectat no és suficient
La soledat no desitjada no és només cosa de l'envelliment. Al contrari, alguns estudis revelen que són les persones joves les que se senten més sovint soles, malgrat la seva major sociabilitat i accés a la tecnologia. Això fa que la soledat adopti forma de U, amb major incidència en els dos ext...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Estado: | Versão publicada |
| Data de publicação: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositório: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/197525 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/197525 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Solitud Individu (Sociologia) Política social Salut mental Solitude Individuals (Sociology) Social policy Mental health |
| Resumo: | La soledat no desitjada no és només cosa de l'envelliment. Al contrari, alguns estudis revelen que són les persones joves les que se senten més sovint soles, malgrat la seva major sociabilitat i accés a la tecnologia. Això fa que la soledat adopti forma de U, amb major incidència en els dos extrems de població per intervals d'edat. En l'etapa adolescent, si aquest sentiment es prolonga o cronifica, pot tenir conseqüències negatives per a la salut i el benestar. |
|---|