La soledat no desitjada: quan estar connectat no és suficient
La soledat no desitjada no és només cosa de l'envelliment. Al contrari, alguns estudis revelen que són les persones joves les que se senten més sovint soles, malgrat la seva major sociabilitat i accés a la tecnologia. Això fa que la soledat adopti forma de U, amb major incidència en els dos ext...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/197525 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/197525 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Solitud Individu (Sociologia) Política social Salut mental Solitude Individuals (Sociology) Social policy Mental health |
| Sumario: | La soledat no desitjada no és només cosa de l'envelliment. Al contrari, alguns estudis revelen que són les persones joves les que se senten més sovint soles, malgrat la seva major sociabilitat i accés a la tecnologia. Això fa que la soledat adopti forma de U, amb major incidència en els dos extrems de població per intervals d'edat. En l'etapa adolescent, si aquest sentiment es prolonga o cronifica, pot tenir conseqüències negatives per a la salut i el benestar. |
|---|