Ecografía intraoperatoria neuronavegada en la resección de tumores intra-axiales: Efectividad de la técnica y correlación con la resonancia magnética
Introducció: Hi ha un interès creixent per adquirir imatges intraoperatòries en neurocirurgia per optimitzar les reseccions tumorals. Encara que alguns estudis comparatius entre ecografia i ressonància magnètica (RM) han obtingut resultats prometedors, les metaanàlisis disponibles actualment estan e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675526 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/675526 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ecografia intraoperatòria Ecografía intraoperatoria Intraoperative ultrasounds Tumors intra-axials Tumores intra-axiales Intra-axial tumors Ressonància magnètica Resonancia magnética Magnetic resonance imaging Ciències de la Salut 617 |
| Sumario: | Introducció: Hi ha un interès creixent per adquirir imatges intraoperatòries en neurocirurgia per optimitzar les reseccions tumorals. Encara que alguns estudis comparatius entre ecografia i ressonància magnètica (RM) han obtingut resultats prometedors, les metaanàlisis disponibles actualment estan esbiaixades per estudis que empren transductors de moderada qualitat, i comparacions prospectives entre ambdues tècniques respecte a la seva capacitat per visualitzar tumors i calcular volums tumorals són escasses. Hipòtesi: L’ecografia intraoperatòria és una tècnica efectiva per visualitzar tumoracions cerebrals intra-axials i permet valorar amb un alt grau de sensibilitat i especificitat la presència de restes tumorals i la resecció quirúrgica de les mateixes. Material i mètodes: Estudi prospectiu de tumoracions cerebrals intra-axials que es van intervenir quirúrgicament emprant ecografia intraoperatòria neuronavegada des del 2017 fins al 2020 en un centre terciari. Les variables demogràfiques, clíniques, quirúrgiques i de seguiment més rellevants es van recollir a cada cas. El càlcul de volums es va fer aplicant la segmentació manual d’imatges (Osirix®) amb la RM i mitjançant la fórmula d’un el·lipsoide amb l’ecografia i la RM. Resultats: Es van estudiar un total de 88 lesions. El grau de visibilitat tumoral va ser 3 a 68 lesions amb l’ecografia (77,3%) i en 81 lesions amb la RM (92%), sent el grau de visibilitat de les lesions restants 2 (p<0,001). Les segones cirurgies (p=0,008) i l’índex de proliferació ki-67 > 15% (p=0,011) es van associar amb una capacitat pitjor per delimitar les vores tumorals amb l’ecografia. El volum tumoral mitjà calculat amb l’ecografia va ser 26,3 (0,4-211,5) cm3 i 24,9 (0,3-201,4) cm3 amb la RM: el coeficient Alfa de Cronbach (α) entre els volums tumorals calculats mitjançant ambdues tècniques va ser 0,994, el coeficient de correlació intraclasse (ICC) va ser 0,988 (p<0,001) i el coeficient de Pearson (P) 0,989 (p< 0,001). En 19 casos (21,6%) es van detectar restes tumorals amb l’ecografia i en 21 casos (23,8%) amb la RM postoperatòria, sent la sensibilitat de l’ecografia per detectar restes tumorals del 90,5%, l’especificitat del 100%, VPP 100%, VPN 97,1%. El volum mitjà de les restes tumorals calculades amb l’ecografia va ser 4,4 (0,01-63,6) cm3 i 4,3 (0,1-71,4) cm3 amb la RM postoperatòria: α = 0,996, ICC = 0,992 (p<0,001) i P = 0,999 (p<0,001). El percentatge mitjà de resecció calculat amb l’ecografia va ser el 98,3% (58,9-100,0%) i el 97,6% (58,6-100%) amb la RM: α = 0,825, ICC = 0,702 (p <0,001), P = 0,723 (p<0,001). La resecció quirúrgica va ser total en 69 casos amb l’ecografia (78,4%) i en 67 amb la RM (76,1%), subtotal (>80%) en 17 casos amb les dues tècniques (19,3%) i parcial (80%-40%) en 2 casos amb l’ecografia (2,3%) i en 4 casos amb la RM (4,5%) (Kappa 0,913, p<0,001). El temps mitjà d’ús de l'ecografia va ser de 149,1 (IC 95% 134,0-164,1) segons: la localització insular (p<0,001), les lesions glials de baix grau (p<0,001), la cirurgia amb el pacient despert (p<0,001) i les segones cirurgies (p<0,001) van allargar el temps d’ús. No s’han registrat complicacions associades a l’ús de la tècnica esmentada. Conclusiones: La ecografía intraoperatoria mostró una gran capacidad para visualizar lesiones cerebrales intra-axiales con respecto a la RM preoperatoria, pudiéndose considerar una técnica de imagen óptima para el cálculo volumétrico de los tumores y de los restos tumorales. Así mismo, fue una técnica muy útil para calcular intraoperatoriamente la extensión de la resección quirúrgica y presentó una gran capacidad para detectar restos tumorales con respecto a la RM postoperatoria. Además, la ecografía es una técnica segura y puede considerarse como una verdadera imagen intraoperatoria a tiempo real ya que no aumentó significativamente el tiempo quirúrgico. |
|---|