De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE

La hipòtesi central és que la contrareforma de la formació professional que va tenir lloc amb l'LGE (Llei General d'Educació de l'any 1970) es pot tornar a reproduir amb la LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu de l'any 1990). És a dir, a partir d'un plan...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Merino Pareja, Rafael|||0000-0003-1430-9853
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2002
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:38146
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/38146
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Formació professional
Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo
id ES_d5d8337163a117a4d5b6c19e7ed5bcb4
oai_identifier_str oai:ddd.uab.cat:38146
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE
itineraris i cicles de formació professional després de l'ensenyament secundari comprensiu
title De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE
spellingShingle De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE
Merino Pareja, Rafael|||0000-0003-1430-9853
Formació professional
Formació professional
Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo
title_short De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE
title_full De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE
title_fullStr De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE
title_full_unstemmed De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE
title_sort De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE
dc.creator.none.fl_str_mv Merino Pareja, Rafael|||0000-0003-1430-9853
author Merino Pareja, Rafael|||0000-0003-1430-9853
author_facet Merino Pareja, Rafael|||0000-0003-1430-9853
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Planas, Jordi
dc.subject.none.fl_str_mv Formació professional
Formació professional
Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo
topic Formació professional
Formació professional
Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativo
description La hipòtesi central és que la contrareforma de la formació professional que va tenir lloc amb l'LGE (Llei General d'Educació de l'any 1970) es pot tornar a reproduir amb la LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu de l'any 1990). És a dir, a partir d'un plantejament de cicles de formació professional després de cada etapa educativa, les pressions dels agents socials i la dinàmica del sistema educatiu fan que s'acabin estructurant dues vies, l'acadèmica i «noble» i la professional. El marc teòric utilitzat s'ha construït a partir de les aportacions de Baudelot i Establet (teoria de la doble xarxa) i de Boudon (teoria de l'acció), i també s'ha contextualitzat l'evolució sociohistòrica de les reformes educatives europees. Per contrastar aquesta hipòtesi s'han analitzat els fluxos educatius amb l'LGE i amb la LOGSE a partir de les dades de matrícula del Departament d'Ensenyament per a tot Catalunya, des del curs 1989-90 fins al curs 2000-01 i a partir de les dades de tres Instituts d'Ensenyament Secundari que havien estat Instituts de FP amb l'LGE (buidatge d'expedients de la matrícula 1990-91i enquesta a l'alumnat matriculat el curs 2001-02). També s'han utilitzat tècniques qualitatives, com ara entrevistes i grups de discussió amb professorat i alumnat d'aquests tres centres. Com es pot veure, l'òptica metodològica surt de la combinació dels paradigmes quantitatiu i qualitatiu i de la combinació de les perspectives micro i macrosociològiques. La conclusió principal és que no es pot parlar de dues vies en el sistema educatiu sinó de tres: una primera via de desescolarització (entre una quarta i una tercera part de cada generació), una via de professionalització (amb dos subitineraris, d'escolarització curta o llarga) i una via acadèmica (més propedèutica cap a la universitat o amb una possibilitat de connexió amb la via professional llarga). El canvi de sistema no ha fet variar substancialment aquestes vies, encara que ha modificat les formes. Per exemple, amb l'LGE l'FP1 tenia un abandó molt fort, sobretot dels alumnes que no havien obtingut el graduat escolar. Amb la LOGSE, la FP queda vetada als que no obtenen el graduat en secundària. Això porta a una gran paradoxa de la FP: no fer-la segregadora vol dir fer-la més selectiva, i no fer-la tan selectiva li dóna una funció de recuperació de cert fracàs escolar, però amb el risc d'esdevenir la «segona zona». Pel que fa a la constitució de l'itinerari professional, els resultats apunten a una pressió considerable de la connexió del CFGM al CFGS per part de l'alumnat, no així per part del professorat, i una pressió molt forta per diversificar itineraris a l'ESO, sobretot de l'alumnat amb un bon rendiment acadèmic. En aquest sentit, l'accés a la formació professional vindrà probablement dels itineraris de «precicles» o bé de l'anticipació o de la sanció del fracàs en la via acadèmica. Això fa que el nombre d'alumnes als CFGM amb el batxillerat suspès sigui important (entre un 25 i un 30%) i que el nombre d'alumnes que opten per un CFGS perquè no obtenen la nota de tall suficient per estudiar la carrera universitària que volen o perquè ni es plantegen anar a la universitat sigui també molt elevat (pràcticament la meitat dels alumnes de batxillerat dels centres estudiats). En aquest context, l'acció de l'administració reforça la contrareforma: sancionant els itineraris dintre de l'ensenyament obligatori (Llei de Qualitat) i establint cursos pont entre els cicles formatius de grau mitjà i els cicles formatius de grau superior (decrets del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). Aquest curs, de tall experimental, té moltes probabilitats de generalitzarse ja que la demanda social és molt gran, com de fet ja va passar amb l'ordenació de la FP dels anys 70, quan es va permetre connectar l'FP1 amb l'FP2.
publishDate 2002
dc.date.none.fl_str_mv 2
2002-01-01
2002
2002-01-01
dc.type.none.fl_str_mv Tesi doctoral
http://purl.org/coar/resource_type/c_db06
VoR
http://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85
dc.type.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
format doctoralThesis
dc.identifier.none.fl_str_mv https://ddd.uab.cat/record/38146
url https://ddd.uab.cat/record/38146
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
cat
language_invalid_str_mv Catalán
language cat
dc.rights.none.fl_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
dc.rights.openaire.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv open access
http://purl.org/coar/access_right/c_abf2
https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat Autònoma de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
instname:Universitat Autònoma de Barcelona
instname_str Universitat Autònoma de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de Documents de la UAB
collection Dipòsit Digital de Documents de la UAB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869420761578471424
spelling De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSEitineraris i cicles de formació professional després de l'ensenyament secundari comprensiuMerino Pareja, Rafael|||0000-0003-1430-9853Formació professionalFormació professionalLey Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de ordenación general del sistema educativoLa hipòtesi central és que la contrareforma de la formació professional que va tenir lloc amb l'LGE (Llei General d'Educació de l'any 1970) es pot tornar a reproduir amb la LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu de l'any 1990). És a dir, a partir d'un plantejament de cicles de formació professional després de cada etapa educativa, les pressions dels agents socials i la dinàmica del sistema educatiu fan que s'acabin estructurant dues vies, l'acadèmica i «noble» i la professional. El marc teòric utilitzat s'ha construït a partir de les aportacions de Baudelot i Establet (teoria de la doble xarxa) i de Boudon (teoria de l'acció), i també s'ha contextualitzat l'evolució sociohistòrica de les reformes educatives europees. Per contrastar aquesta hipòtesi s'han analitzat els fluxos educatius amb l'LGE i amb la LOGSE a partir de les dades de matrícula del Departament d'Ensenyament per a tot Catalunya, des del curs 1989-90 fins al curs 2000-01 i a partir de les dades de tres Instituts d'Ensenyament Secundari que havien estat Instituts de FP amb l'LGE (buidatge d'expedients de la matrícula 1990-91i enquesta a l'alumnat matriculat el curs 2001-02). També s'han utilitzat tècniques qualitatives, com ara entrevistes i grups de discussió amb professorat i alumnat d'aquests tres centres. Com es pot veure, l'òptica metodològica surt de la combinació dels paradigmes quantitatiu i qualitatiu i de la combinació de les perspectives micro i macrosociològiques. La conclusió principal és que no es pot parlar de dues vies en el sistema educatiu sinó de tres: una primera via de desescolarització (entre una quarta i una tercera part de cada generació), una via de professionalització (amb dos subitineraris, d'escolarització curta o llarga) i una via acadèmica (més propedèutica cap a la universitat o amb una possibilitat de connexió amb la via professional llarga). El canvi de sistema no ha fet variar substancialment aquestes vies, encara que ha modificat les formes. Per exemple, amb l'LGE l'FP1 tenia un abandó molt fort, sobretot dels alumnes que no havien obtingut el graduat escolar. Amb la LOGSE, la FP queda vetada als que no obtenen el graduat en secundària. Això porta a una gran paradoxa de la FP: no fer-la segregadora vol dir fer-la més selectiva, i no fer-la tan selectiva li dóna una funció de recuperació de cert fracàs escolar, però amb el risc d'esdevenir la «segona zona». Pel que fa a la constitució de l'itinerari professional, els resultats apunten a una pressió considerable de la connexió del CFGM al CFGS per part de l'alumnat, no així per part del professorat, i una pressió molt forta per diversificar itineraris a l'ESO, sobretot de l'alumnat amb un bon rendiment acadèmic. En aquest sentit, l'accés a la formació professional vindrà probablement dels itineraris de «precicles» o bé de l'anticipació o de la sanció del fracàs en la via acadèmica. Això fa que el nombre d'alumnes als CFGM amb el batxillerat suspès sigui important (entre un 25 i un 30%) i que el nombre d'alumnes que opten per un CFGS perquè no obtenen la nota de tall suficient per estudiar la carrera universitària que volen o perquè ni es plantegen anar a la universitat sigui també molt elevat (pràcticament la meitat dels alumnes de batxillerat dels centres estudiats). En aquest context, l'acció de l'administració reforça la contrareforma: sancionant els itineraris dintre de l'ensenyament obligatori (Llei de Qualitat) i establint cursos pont entre els cicles formatius de grau mitjà i els cicles formatius de grau superior (decrets del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). Aquest curs, de tall experimental, té moltes probabilitats de generalitzarse ja que la demanda social és molt gran, com de fet ja va passar amb l'ordenació de la FP dels anys 70, quan es va permetre connectar l'FP1 amb l'FP2.The main hipothesis is that the vocacional training counter-reformation occurred with the LGE (General Education Law, from 1970) is probably going on with the LOGSE (General Regulation of Educative System Law, from 1990). Firstly, the focus is cicles of vocacional training after every educative level, but social action and the educative system dynamics transform this idea into two tracks, general (and «noble») and vocational. The theory used is a mixture between the framemark of Baudelot and Establet (double network) and Boudon (action theory). We also have made a social and historical context of European educative reforms. This hipothesis has been verified by several metodological approaches. First, the flows of students have been studied by LGE and LOGSE, with the data of Departament of Education (by autonomous government of Catalonia), from academic year 1989-90 until 2000-01. Furthermore, three centres of secondary education (before last reform only centres of vocational training) have been chosen to make the local flows, by enrolement in 1990-91 and a survey to students enroled in 2001-02. We also have made qualitative devices, interviews and discussion groups with students and teachers. As you can see, this metodological approach is a mixture of quantitative and qualitative paradigm and a mixture of micro and microperspective in sociology. The most important conclusion is that we cannot say the educative system has two tracks, because there are three: the first one, the drop out (between 25 and 30% of cohort); the second one, vocational, with two subitineraries, a short one and a long one; and the third one, academic (propedeutic to university or with contact with the long vocational track). The global change of the educative system hasn't basically modified these tracks, althougt the shape is different. For example, with the LGE, the FP1 (first grade of vocational training) had a very high drop out, especially pupils without the basic qualification (at the end of compulsory education). With the new law, vocational training is forbidden for students who haven't got this qualification. That is going on to a paradox of FP: less segregation needs to be more selective; and, on the contrary, less selective and offering a second opportunity to failed students increase the risk to become a second track, in the «second zone». With regard to the constitution of vocational track, our results enlightens an enormous pressing to connect the CFGM (first grade of vocational training, medium skills) to CFGS (high educational training, high skills), from students, not from teachers. We also find a strong pressing to organise students by setting in secundary compulsory education, especially high attainment students. In this sense, the acces to vocational training will probably come from vocational tracks inside the compulsory education, from in advance of fail or from the certification at school. This explains that pupils of CFGM with «baccaulareat» failed are important (between 25 and 30%), and pupils of CFGS without enough qualification to access to university or without subjective capacities (fifty of pupils in the studied centres). In this context, public services action is in the direction of counter-reformation: it allows setting students inside secondary compulsory education (Quality Law) and connecting to specific courses from CFGM to CFGS (decrees of Departament of Education). This specific course is only experimental until today, but this extension is very probable, because the social demand is very strong. This general extension is, in fact, what occurred with implementation of FP in the seventies, with the connexion between FP1 and FP2 and the constitution of vocational track.Universitat Autònoma de BarcelonaPlanas, Jordi 22002-01-0120022002-01-01Tesi doctoralhttp://purl.org/coar/resource_type/c_db06VoRhttp://purl.org/coar/version/c_970fb48d4fbd8a85info:eu-repo/semantics/doctoralThesisapplication/pdfhttps://ddd.uab.cat/record/38146reponame:Dipòsit Digital de Documents de la UABinstname:Universitat Autònoma de BarcelonaCataláncatopen accesshttp://purl.org/coar/access_right/c_abf2Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:ddd.uab.cat:381462026-06-06T12:50:31Z
score 15,300724

Similares en LA Referencia