De la contrareforma de la formació professional de l'LGE a la contrareforma de la LOGSE. Itineraris i cicles de formació professional després de l'ensenyament secundari comprensiu
La hipòtesi central és que la contrareforma de la formació professional que va tenir lloc amb l'LGE (Llei General d'Educació de l'any 1970) es pot tornar a reproduir amb la LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu de l'any 1990). És a dir, a partir d'un plan...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/5112 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1128102-173456 http://hdl.handle.net/10803/5112 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ensenyament secundari Reforma educativa Formació professional Ciències Socials 316 |
| Sumario: | La hipòtesi central és que la contrareforma de la formació professional que va tenir lloc amb l'LGE (Llei General d'Educació de l'any 1970) es pot tornar a reproduir amb la LOGSE (Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu de l'any 1990). És a dir, a partir d'un plantejament de cicles de formació professional després de cada etapa educativa, les pressions dels agents socials i la dinàmica del sistema educatiu fan que s'acabin estructurant dues vies, l'acadèmica i "noble" i la professional. El marc teòric utilitzat s'ha construït a partir de les aportacions de Baudelot i Establet (teoria de la doble xarxa) i de Boudon (teoria de l'acció), i també s'ha contextualitzat l'evolució sociohistòrica de les reformes educatives europees.<br/>Per contrastar aquesta hipòtesi s'han analitzat els fluxos educatius amb l'LGE i amb la LOGSE a partir de les dades de matrícula del Departament d'Ensenyament per a tot Catalunya, des del curs 1989-90 fins al curs 2000-01 i a partir de les dades de tres Instituts d'Ensenyament Secundari que havien estat Instituts de FP amb l'LGE (buidatge d'expedients de la matrícula 1990-91i enquesta a l'alumnat matriculat el curs 2001-02). També s'han utilitzat tècniques qualitatives, com ara entrevistes i grups de discussió amb professorat i alumnat d'aquests tres centres. Com es pot veure, l'òptica metodològica surt de la combinació dels paradigmes quantitatiu i qualitatiu i de la combinació de les perspectives micro i macrosociològiques. <br/>La conclusió principal és que no es pot parlar de dues vies en el sistema educatiu sinó de tres: una primera via de desescolarització (entre una quarta i una tercera part de cada generació), una via de professionalització (amb dos subitineraris, d'escolarització curta o llarga) i una via acadèmica (més propedèutica cap a la universitat o amb una possibilitat de connexió amb la via professional llarga). El canvi de sistema no ha fet variar substancialment aquestes vies, encara que ha modificat les formes. Per exemple, amb l'LGE l'FP1 tenia un abandó molt fort, sobretot dels alumnes que no havien obtingut el graduat escolar. Amb la LOGSE, la FP queda vetada als que no obtenen el graduat en secundària. Això porta a una gran paradoxa de la FP: no fer-la segregadora vol dir fer-la més selectiva, i no fer-la tan selectiva li dóna una funció de recuperació de cert fracàs escolar, però amb el risc d'esdevenir la "segona zona".<br/>Pel que fa a la constitució de l'itinerari professional, els resultats apunten a una pressió considerable de la connexió del CFGM al CFGS per part de l'alumnat, no així per part del professorat, i una pressió molt forta per diversificar itineraris a l'ESO, sobretot de l'alumnat amb un bon rendiment acadèmic. En aquest sentit, l'accés a la formació professional vindrà probablement dels itineraris de "precicles" o bé de l'anticipació o de la sanció del fracàs en la via acadèmica. Això fa que el nombre d'alumnes als CFGM amb el batxillerat suspès sigui important (entre un 25 i un 30%) i que el nombre d'alumnes que opten per un CFGS perquè no obtenen la nota de tall suficient per estudiar la carrera universitària que volen o perquè ni es plantegen anar a la universitat sigui també molt elevat (pràcticament la meitat dels alumnes de batxillerat dels centres estudiats). En aquest context, l'acció de l'administració reforça la contrareforma: sancionant els itineraris dintre de l'ensenyament obligatori (Llei de Qualitat) i establint cursos pont entre els cicles formatius de grau mitjà i els cicles formatius de grau superior (decrets del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). Aquest curs, de tall experimental, té moltes probabilitats de generalitzarse ja que la demanda social és molt gran, com de fet ja va passar amb l'ordenació de la FP dels anys 70, quan es va permetre connectar l'FP1 amb l'FP2. |
|---|