Crònica del setge de Barcelona de 1713-1714, del notari Aleix Claramunt: Per desengany dels esdevenidors

El notari Aleix Claramunt va redactar una interessant crònica del setge de Barcelona de 1713-1714. Ho va fer en el seu Primum manuale, corresponent als anys 1712-1715. La crònica de Claramunt guarda un interès especial per motius diversos. D’una banda, es refereix a un episodi clau de la nostra hist...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Alcoberro i Pericay, Agustí, 1958-
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2008
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2445/219410
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/219410
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Fonts històriques
Cròniques
History sources
Chronicles
Setge de Barcelona, 1713-1714
Claramunt, Aleix, actiu 1712-1750
Descripción
Sumario:El notari Aleix Claramunt va redactar una interessant crònica del setge de Barcelona de 1713-1714. Ho va fer en el seu Primum manuale, corresponent als anys 1712-1715. La crònica de Claramunt guarda un interès especial per motius diversos. D’una banda, es refereix a un episodi clau de la nostra història, que tanmateix disposa de molt pocs relats escrits per testimonis presencials. Aquest fet contrasta amb l’abundant narrativa cronística que han generat d’altres episodis pròxims en el temps, fins i tot de la mateixa guerra de Successió —i ve a constatar l’interès dels coetanis per ocultar aquells esdeveniments, des d’una deliberada política d’amnèsia, per a uns, o, simplement, per a d’altres, per por a la repressió. D’altra banda, el text de Claramunt correspon a una persona que, com moltes altres, en especial entre la gent d’ordre, va optar per abandonar la ciutat durant el setge. Aquest fet, i la inusitada mobilitat del personatge a causa de la por a la repressió popular, li permeteren conèixer —i explicar— realitats molt diverses, tant des del punt de vista cronològic com geogràfic. Finalment, el relat en primera persona d’un opositor a la darrera resistència de Catalunya permet conèixer la lògica històrica d’aquells catalans que, com el mateix Claramunt, van ser acusats de «botiflers traïdors».