El setge de barcelona de 1651-1652. La ciutat comtal entre dues corones
La recerca titulada “El setge de Barcelona de 1651-1652. La Ciutat Comtal entre dues corones” analitza el desenvolupament de l’últim període de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Per als catalans la defensa de Barcelona era la última opció de mantenir viu el projecte iniciat l’any 1640 lluny dels...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/107900 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/107900 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Barcelona Guerra dels segadors Setge Ciències Humanes 94 |
| Sumario: | La recerca titulada “El setge de Barcelona de 1651-1652. La Ciutat Comtal entre dues corones” analitza el desenvolupament de l’últim període de la Guerra dels Segadors (1640-1652). Per als catalans la defensa de Barcelona era la última opció de mantenir viu el projecte iniciat l’any 1640 lluny dels designis de la Monarquia Hispànica. Per als espanyols la recuperació de Catalunya i la seva capital era bàsica per a mantenir el seu prestigi polític i militar a Europa. Durant els quinze mesos de setge la Ciutat Comtal va estar marcada per les aliances de Madrid amb els prínceps francesos revoltats a la Fronda contra Lluís XIV i Mazzarino, els principals aliats de Catalunya en el conflicte. Les dificultats a França van fer que el Principat hagués de fer front pràcticament sol a la guerra i els seus costos. Aquest aïllament va provocar que les elits catalanes comencessin una lluita pel poder i gran part de les principals institucions es dividissin dins i fora de Barcelona. Al llarg del text s’analitza la situació política, diplomàtica, militar i social d’un país en guerra, sense recursos i greus problemes com la pesta, els allotjaments o la manca de socors del principal aliat, França. Per a l’anàlisi s’ha fet especial èmfasi en l’aportació dels diaris institucionals, personals, deliberacions i correspondència dels protagonistes dels fets per donar una visió més propera i real del setge. |
|---|