Variabilidad genética mitocondrial en la enfermedad cardiovascular. Estudio caso-control en población de Castilla y León (España)
La ECV suposa un problema socioeconòmic a nivell mundial, sent una de les principals causes tant de mort com de morbiditat. A causa del paper clau que juga el mitocondri en la producció d’energia, s’ha postulat que modificacions en el seu genoma poden alterar la seva correcta funcionalitat, afectant...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690568 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690568 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | mtDNA Malaltia cardiovascular Enfermedad cardiovascular Cardiovascular disease Ciències de la Salut 57 |
| Sumario: | La ECV suposa un problema socioeconòmic a nivell mundial, sent una de les principals causes tant de mort com de morbiditat. A causa del paper clau que juga el mitocondri en la producció d’energia, s’ha postulat que modificacions en el seu genoma poden alterar la seva correcta funcionalitat, afectant negativament tant el teixit cardíac com el teixit dels vasos sanguinis. Els objectius d’aquesta Tesi Doctoral són: 1) Avaluar el paper de factors de risc clàssics; 2) Verificar la fiabilitat de la metodologia emprada 3) Caracteritzar el genoma mitocondrial en relació al risc de ECV; 4) Analitzar la relació entre el nombre de còpies de mtDNA i el risc de ECV. Per a respondre a aquestes premisses s’ha proposat una estratègia caso-control amb 4 grups mostrals diferents. S’ha analitzat el genoma mitocondrial mitjançant NGS i el mtDNA-CN mitjançant una quantificació relativa (qPCR). Els resultats i discussions s’han organitzat en capítols (I-VI). En el capítol I s’ha realitzat una anàlisi del comportament dels factors de risc clàssics. Tant la hipertensió com la hipercolesterolèmia són més freqüents en els individus amb antecedents de IM, IM e ACV o ECV global. En els individus amb ACV no s’has detectat diferències en cap de les variables analitzades. En el capítol II s’ha investigat la qualitat de les dades obtingudes en la seqüenciació. En general s’han obtingut dades de bona qualitat, no obstant, alguns dels paràmetres presenten alteracions. Aquestes no es deuen a una mala qualitat de les dades sinó a biaixos produïts per la metodologia utilitzada. En el capítol III s’ha analitzat l’associació entre l’haplogrup mitocondrial i la ECV. Determinant que aquesta no és igual per a totes elles, i depèn de la ECV estudiada. Aquest és el primer treball que descriu una associació beneficiosa entre l’HgV i el risc de ACV. L’HgH sembla estar actuant com a factor de risc en la comorbiditat d’IM i ACV. Per contra, l’HgU sembla comportar-se com un factor de protecció reduint el risc de presentar totes dues malalties. A nivell de ECV global no es detecta cap associació significativa. En el capítol IV s’analitzen com es distribueixen les mutacions al llarg del genoma mitocondrial i el seu efecte acumulatiu mitjançant el càlcul de la càrrega mutacional ajustada. S’observa que, si bé la ràtio de mutacions presenta el mateix patró en casos i controls, en algunes de les regions mitocondrials s’observen diferències en el nombre de variants entre casos i controls, encara que les regions difereixen en funció de la ECV. Respecte a la CMA el resultat més destacable s’obté en analitzar la ECV global, on els casos tenen una càrrega global de variants patogèniques superior a la dels controls. El capítol V analitza les diferents mutacions de manera individual. S’han trobat homoplasmias relacionades amb el risc de ECV, encara que algunes semblen estar reflectint el paper de l’haplogrup. Les variants m.73A>G, m.6776T>C, m.11467A>G, m.11719G>A, m.14766C>T i m.16362T>C no semblen estar associades a cap haplogrup i actuen modificant el risc de les diferents ECV. La variant m.4157A>T en heteroplasmia es comporta com un factor de protecció enfront del risc d’infart de miocardi. El capítol VI investiguem el paper que juga el nombre de còpies de mtDNA. Els nostres resultats no indiquen cap associació entre el mtDNA-CN i el risc de ECV. Els resultats obtinguts en aquesta tesi permeten conèixer millor el paper del mtDNA en la fisiopatologia de la ECV, demostrant la seva implicació en aquesta i prestant-se com a base per a estudis addicionals. |
|---|