Anàlisi de la capacitat resistent a compressió d’un perfil prim obert mitjançant càlculs analítics, numèrics i experimentals
El treball consisteix a dur a terme un estudi comparatiu de la capacitat resistent de diferents perfils prims, seguint els models analítics corresponents en les darreres versions de la normativa europea EN15512:2009 i EN15512:2020. L’objectiu principal d’aquest és identificar les diferències en els...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/424962 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/424962 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Materials--Testing Estructures, Teoria de les Assaigs de materials Structural analysis (Engineering) Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Assaig de materials |
| Sumario: | El treball consisteix a dur a terme un estudi comparatiu de la capacitat resistent de diferents perfils prims, seguint els models analítics corresponents en les darreres versions de la normativa europea EN15512:2009 i EN15512:2020. L’objectiu principal d’aquest és identificar les diferències en els resultats obtinguts per ambdues normatives i tractar de comprendre les variacions entre elles, ja que poden impactar directament en el disseny i càlcul estructural. Amb l’objectiu d’obtenir aquests resultats, s’han definit i analitzat diferents casos de càrrega en diversos perfils prims, considerant el cas de compressió pura i d’altres amb compressió excèntrica, per tal d’avaluar la interacció entre l’esforç normal i els moments flectors. En tot moment, s’opta per a estudiar el comportament a vinclament de perfils prims, aquells que fan referència a perfils usats per a les estructures de paletització. Un cop obtinguts els resultats de l’anàlisi, s’han pogut constatar diferències poc significatives entre les dues versions de la normativa estudiada, pel que fa a la predicció de la capacitat resistent. Principalment, els canvis que apareixen es poden atribuir gairebé al 100%, al canvi de valor del coeficient de seguretat gamma, passant de ɣ=1 a la versió del 2009 a ɣ=1,1 a la versió del 2020. D’aquesta manera, aplicant aquest coeficient de seguretat, es veu reflectit en una disminució de la capacitat resistent de les estructures metàl·liques estudiades, del voltant d’un 10%. Les conclusions del treball exposen la necessitat de tenir en compte les diferències que apareixen constantment en l’evolució de les normatives existents, per a poder garantir-ne el compliment i optimitzar el disseny d’aquests elements estructurals prims, així com per vetllar per la seguretat. |
|---|