Prehabilitación en pacientes en lista de espera de trasplante renal
La malaltia renal crònica avançada constitueix un important problema de salut global, i el trasplantament renal és el tractament d'elecció per millorar la supervivència i la qualitat de vida. Tanmateix, els pacients en llista d'espera solen presentar intolerància a l'exercici, limitac...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Publication Date: | 2025 |
| Country: | España |
| Institution: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Language: | Spanish |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:322545 |
| Online Access: | https://ddd.uab.cat/record/322545 |
| Access Level: | Embargoed access |
| Keyword: | Malaltia renal crònica Chronic kidney disease Enfermedad renal crónica Trasplantament renal Kidney transplant Trasplante renal Fragilitat Frailty Fragilidad Ciències de la Salut |
| Summary: | La malaltia renal crònica avançada constitueix un important problema de salut global, i el trasplantament renal és el tractament d'elecció per millorar la supervivència i la qualitat de vida. Tanmateix, els pacients en llista d'espera solen presentar intolerància a l'exercici, limitació funcional i comorbiditats com fragilitat, malnutrició i sarcopènia, que afecten negativament els resultats posttrasplantament. En aquest context, és essencial identificar estratègies diagnòstiques i terapèutiques que optimitzin la preparació prequirúrgica. Aquesta tesi, en el marc de la cohort FRAILMar, inclou tres estudis que analitzen biomarcadors d'estat nutricional i qualitat muscular, així com un programa de prehabilitació. El primer estudi va avaluar l'angle de fase, obtingut per bioimpedància, com a marcador de malnutrició, utilitzant els criteris GLIM com a referència. La prevalença de malnutrició va ser del 34,9%. L'angle de fase mitjà va ser 5,0° (DE 0,9) i un llindar ≤4,85° es va associar significativament amb malnutrició (AUC=0,712; sensibilitat 72,7%; especificitat 65,9%). En l'anàlisi multivariant, un angle baix es va vincular amb més risc de malnutrició (OR=3,8; p=0,042). Aquests resultats donen suport al seu ús com a biomarcador pràctic en l'avaluació nutricional. El segon estudi va analitzar l'ecogenicitat del recte femoral mitjançant ecografia i la seva relació amb la força del quàdriceps avaluada amb dinamometria. L'ecogenicitat mitjana va ser 86,2 (DE 24,8), amb alta fiabilitat (ICC=0,989). Un punt de tall >70 es va associar amb debilitat muscular (AUC=0,671; p=0,003; sensibilitat 83%; especificitat 57%). Es van observar correlacions amb composició corporal i hidratació, i en l'anàlisi ajustada els valors >70 es van associar a un major risc de debilitat (OR=3,4; p=0,006). Aquest estudi demostra la utilitat de l'ecografia muscular com a complement diagnòstic. El tercer estudi va ser un assaig clínic aleatoritzat que va comparar prehabilitació amb atenció estàndard. La intervenció va consistir en entrenament aeròbic i de força supervisat durant vuit setmanes, assessorament psicològic i suplementació proteica. El programa va millorar la capacitat d'exercici (ΔWmax=12,8 W; p<0,001), el gruix muscular (Δ1,2 mm; p=0,01), la força de prensió (Δ1,8 kg; p<0,001) i la pressió inspiratòria màxima (Δ17,9 cmH₂O; p<0,001). Als sis mesos, els beneficis es mantenien sense efectes adversos greus. En conclusió, aquesta tesi aporta evidència sobre el valor de l'angle de fase i l'ecogenicitat com a biomarcadors de malnutrició i debilitat, i demostra que la prehabilitació basada en exercici és segura i eficaç per millorar la capacitat funcional i la fragilitat. Aquests resultats subratllen la importància d'un abordatge integral i multidimensional en la preparació al trasplantament i la necessitat de nous estudis que en confirmin l'impacte en els resultats clínics. |
|---|