El paper de la nutrició i l’ activitat física en la reversió de la fragilitat
Introducció. La fragilitat és una síndrome geriàtrica multidimensional associada a una disminució de la reserva fisiològica i a un risc més gran d’esdeveniments adversos, que pot ser potencialment reversible mitjançant intervencions no farmacològiques. L’objectiu d’aquesta revisió sistemàtica ha est...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2026 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/154325 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10609/154325 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | fragilitat prefragilitat adults grans activitat física intervencions nutricionals funció física fenotip de Fried Nutrition -- TFM Nutrició -- TFM |
| Sumario: | Introducció. La fragilitat és una síndrome geriàtrica multidimensional associada a una disminució de la reserva fisiològica i a un risc més gran d’esdeveniments adversos, que pot ser potencialment reversible mitjançant intervencions no farmacològiques. L’objectiu d’aquesta revisió sistemàtica ha estat analitzar l’efectivitat de les intervencions nutricionals i d’activitat física per reduir la fragilitat i millorar la funció física en adults de 60 anys o més, utilitzant el fenotip de Fried o escales equivalents com el CHS. Metodologia. Es va realitzar una cerca sistemàtica el 15 de novembre de 2025 a PubMed i Web of Science seguint les directrius PRISMA i el model PICO. Es van incloure 18 estudis publicats entre 2015 i 2025, amb una mostra total de 1.853 adults classificats com a prefràgils o fràgils. Les intervencions analitzades van incloure programes d’activitat física, estratègies nutricionals i intervencions combinades. Resultats. Els resultats mostren que les intervencions d’activitat física, especialment els programes multicomponents amb entrenament de resistència, presenten millores consistents en la fragilitat mesurada amb Fried/CHS, així com en força muscular, mobilitat i rendiment funcional. Les intervencions nutricionals mostren efectes més heterogenis quan s’apliquen de manera aïllada, mentre que les intervencions combinades presenten la proporció més elevada d’estudis amb reducció de la fragilitat. Conclusió. En conclusió, l’evidència dona suport a l’activitat física estructurada com a estratègia central en el maneig de la fragilitat, amb la nutrició com a component complementari segons el perfil individual. |
|---|