Democràcia, Racionalitat i Educació. La polèmica Dewey-Hutchins en ocasió de 'The Higher Learning in America'
El 1936 Robert Maynard Hutchins publicava The Higher Learning in America amb la voluntat de justificar un programa de reformes per la universitat americana que pogués sobreposar-se a la confusió existent sobre la missió de l'educació superior. El programa, que es desplegà durant la Presidència...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/132055 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/132055 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Filosofia de l'educació Educació superior Philosophy of education Higher education |
| Sumario: | El 1936 Robert Maynard Hutchins publicava The Higher Learning in America amb la voluntat de justificar un programa de reformes per la universitat americana que pogués sobreposar-se a la confusió existent sobre la missió de l'educació superior. El programa, que es desplegà durant la Presidència de Hutchins a la Universitat de Chicago [(]1929-1950), concentrava l'esperit del General Education Movement, un moviment per la renovació de l'educació liberal que s'havia anat forjant contra les innovacions a què s'hauria sotmès l'educació des de finals del segle XIX, i de les que en bona part n'era responsable l'obra de John Dewey i de la Progressive School. Al seu temps, com demostra Democracy and Education [(]1916) entre d'altres, Dewey hauria posat en entredit els principis de l'educació liberal per antidemocràtics, il·liberals, científicament superats i socialment improductius, i els hauria considerat un dels principals esculls per la reconstrucció progressista de l'educació i la societat. A la publicació de The Higher Learning in America, la recepció crítica de Dewey provocà un debat públic entre els dos personatges, que, simplificant, farien figura de l'escola progressista i l'escola tradicional un debat que es concentrà bàsicament en el que Dewey vindria a interpretar com el problema fonamental de l'educació: com accedeix l'home a conèixer, quins són els principis en què descansa aquest coneixement i quin lligam s'estableix entre el coneixement i la vida pràctica. |
|---|