El pensament dialèctic i sintètic en la filosofia de l'educació durant el segle XX
Aquest treball vol ser una contribució a la història de la filosofia de l'educació contemporània. Es presenten dues de les principals corrents que, al nostre parer, configuren la filosofia de l'educació a Catalunya en el segle XX: dialèctics i sintètics. En un primer moment, s'aborda...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/113244 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/113244 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Filosofia de l'educació Història de l'educació Philosophy of education History of education |
| Sumario: | Aquest treball vol ser una contribució a la història de la filosofia de l'educació contemporània. Es presenten dues de les principals corrents que, al nostre parer, configuren la filosofia de l'educació a Catalunya en el segle XX: dialèctics i sintètics. En un primer moment, s'aborda la línia de pensament que, representada per Eugeni d'Ors i Octavi Fullat, entén l'educació com una dialèctica entre dos pols o extrems oposats i en conflicte permanent. En una segona part, s'analitza la visió sintètica del plantejament pedagògic, en consonància amb els postulats de la pedagogia perenne actualitzada pel cardenal Mercier i representada per diversos epígons catalans de Jaume Balmes i per Joan Tusquets. La metodologia emprada ha estat l'hermenèutica de textos a través de l'anàlisi, la interpretació i el contrast de l'obra filosoficopedagògica dels autors esmentats |
|---|