Una nova topografia per al lleure: el projecte de la ciutat de vacances

[cat] La imatge prototípica del turisme de masses és la d’un seguit d’edificis de gran alçada en primeríssima línia de mar. Blocs massius de formigó, pràcticament idèntics entre si, que generen zones d’alta densitat i provoquen un fort impacte en el medi. No obstant això, des de la...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Sebastián Sebastián, Maria
Tipo de documento: artigo
Estado:Versão publicada
Data de publicação:2023
País:España
Recursos:Universidad de las Islas Baleares
Repositório:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:jornadesEstudisLocalsLlucmajor:2023_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p030
Acesso em linha:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/index/assoc/2023_Jor/nadesEst/LocLlucm/ajor_vol/08p030.dir/2023_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p030.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/document/2023_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p030
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Architecture and tourism -- Spain -- Balearic Islands -- Mallorca
Tourism -- Spain -- Balearic Islands -- Mallorca
Descrição
Resumo:[cat] La imatge prototípica del turisme de masses és la d’un seguit d’edificis de gran alçada en primeríssima línia de mar. Blocs massius de formigó, pràcticament idèntics entre si, que generen zones d’alta densitat i provoquen un fort impacte en el medi. No obstant això, des de la dècada de 1950, s’estenen altres tipologies que plantegen un model de baixa densitat que combina construccions i àrees verdes. És el cas de les ciutats de vacances, de les quals es proposa l’anàlisi històrica i arquitectònica. Partint del context internacional, es farà un viatge per diverses geografies i exemples representatius, fins a arribar als casos mallorquins que es concretaran en el Club El Dorado, a Tolleric. A través de l’anàlisi historicoartística de la documentació del projecte, es veuran quins són els mecanismes organitzatius i compositius més habituals de les ciutats de vacances, com s’estructuren internament, quins materials i sistemes constructius s’utilitzen, quina és la relació amb les tendències arquitectòniques del moment i amb l’entorn, per qüestionar finalment si la baixa densitat és la solució a les problemàtiques turístiques. Cal ressaltar la necessitat de dur a terme estudis historicoartístics i constructius de les edificacions turístiques, distanciats de la vessant econòmica a la qual sovint es vinculen. L’arquitectura de l’oci requereix un enfocament humanístic i social que expliqui els motius de la seva configuració en un moment històric concret, que ens pugui ajudar a entendre el perquè de les seves formes i, alhora, l’enquadri en el debat actual sobre la sostenibilitat del model.