Una nova topografia per al lleure: el projecte de la ciutat de vacances

[cat] La imatge prototípica del turisme de masses és la d’un seguit d’edificis de gran alçada en primeríssima línia de mar. Blocs massius de formigó, pràcticament idèntics entre si, que generen zones d’alta densitat i provoquen un fort impacte en el medi. No obstant això, des de la...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Sebastián Sebastián, Maria
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:jornadesEstudisLocalsLlucmajor:2023_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p030
Acceso en línea:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/index/assoc/2023_Jor/nadesEst/LocLlucm/ajor_vol/08p030.dir/2023_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p030.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/jornadesEstudisLocalsLlucmajor/document/2023_JornadesEstLocLlucmajor_vol08p030
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Architecture and tourism -- Spain -- Balearic Islands -- Mallorca
Tourism -- Spain -- Balearic Islands -- Mallorca
Descripción
Sumario:[cat] La imatge prototípica del turisme de masses és la d’un seguit d’edificis de gran alçada en primeríssima línia de mar. Blocs massius de formigó, pràcticament idèntics entre si, que generen zones d’alta densitat i provoquen un fort impacte en el medi. No obstant això, des de la dècada de 1950, s’estenen altres tipologies que plantegen un model de baixa densitat que combina construccions i àrees verdes. És el cas de les ciutats de vacances, de les quals es proposa l’anàlisi històrica i arquitectònica. Partint del context internacional, es farà un viatge per diverses geografies i exemples representatius, fins a arribar als casos mallorquins que es concretaran en el Club El Dorado, a Tolleric. A través de l’anàlisi historicoartística de la documentació del projecte, es veuran quins són els mecanismes organitzatius i compositius més habituals de les ciutats de vacances, com s’estructuren internament, quins materials i sistemes constructius s’utilitzen, quina és la relació amb les tendències arquitectòniques del moment i amb l’entorn, per qüestionar finalment si la baixa densitat és la solució a les problemàtiques turístiques. Cal ressaltar la necessitat de dur a terme estudis historicoartístics i constructius de les edificacions turístiques, distanciats de la vessant econòmica a la qual sovint es vinculen. L’arquitectura de l’oci requereix un enfocament humanístic i social que expliqui els motius de la seva configuració en un moment històric concret, que ens pugui ajudar a entendre el perquè de les seves formes i, alhora, l’enquadri en el debat actual sobre la sostenibilitat del model.