Estudio del ganglio centinela por método molecular en pacientes con cáncer de mama y axila clínicamente negativa que han recibido quimioterapia neoadyuvante
Antecedents: El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones occidentals. En les últimes dècades s'ha reconegut i estudiat l'heterogeneïtat dels carcinomes de mama, i mitjançant l'ús d'anàlisi de l'expressió gènica, s'han pogut identificar diversos subtipus mole...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/664575 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/664575 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cancer de mama Gangli sentinella Quimioteràpia neoadjuvant Cáncer de mama Ganglio centinela Quimioterapia neoadyuvante Breast cancer Sentinel lymph node Neoadjuvant chemotherap Ciències de la salut 0 61 616 |
| Sumario: | Antecedents: El càncer de mama és el tumor més freqüent en les dones occidentals. En les últimes dècades s'ha reconegut i estudiat l'heterogeneïtat dels carcinomes de mama, i mitjançant l'ús d'anàlisi de l'expressió gènica, s'han pogut identificar diversos subtipus moleculars i en la pràctica clínica diària s'ha adaptat l'ús de marcadors immunohistoquímics per identificar-los de manera rutinària. La quimioteràpia neoadjuvant (QNA) s'ha utilitzat àmpliament per tractar el càncer de mama i la resposta d'un tumor al tractament sistèmic es relaciona amb un increment en la supervivència a llarg termini. Així mateix estat dels ganglis limfàtics axil·lars continua sent el factor pronòstic més important per a les pacients amb càncer de mama en estadi d'hora. Mètodes: estudi de cohort retrospectiu i descriptiu, que incloc 92 pacients diagnosticades de càncer de mama invasiu estadis CT2-cT3 cN0, les quals van ser sotmeses a QNA i posteriorment a cirurgia amb biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS) pel mètode de Osna a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus . De la base de dades del servei d'Anatomia Patològica es van recopilar dades com el grau tumoral, el tipus histològic, la resposta patològica del tumor a la QNA, el nombre total de GC obtinguts, el nombre de còpies d'àcid ribonucleic missatger (ARNm) de CK19 i l'estat dels ganglis axil·lars no sentinelles. Resultats: El subtipus tumoral intrínsec més observat va ser el Luminal B (61,96%). La resposta patològica del tumor al tractament sistèmic va ser parcial en 59 casos (65,22%), completa en 28 (30,44%) i no es va observar resposta en 5 casos (4,35%). El Gc va ser positiu en 38 pacients i en 6 d'elles es van trobar més ganglis axil·lars no sentinelles positius. Totes elles van presentar tumors del subtipus Luminal B amb una resposta patològica parcial. Conclusió: Les pacients que presenten el GC positiu però mostren una RPC a la mama poden tenir una baixa probabilitat de presentar mes ganglis no sentinelles afectes a l'aixella. |
|---|