Estrategias para avanzar hacia una atención integrada social y sanitaria para personas mayores en el entorno domiciliario
Els serveis socials i de salut necessiten (re)orientar-se cap a models d'atenció integrats i centrats en la persona que responguin a les demandes cada vegada més intenses, duradores i complexes de cures. L'objectiu és explorar i identificar diferents estratègies o palanques per al desenvol...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305941 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305941 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Atenció integrada Integrated care Atención Integrada Envelliment Aging Envejecimiento Atenció domiciliària Home care Atención domiciliaria Ciències de la Salut |
| Sumario: | Els serveis socials i de salut necessiten (re)orientar-se cap a models d'atenció integrats i centrats en la persona que responguin a les demandes cada vegada més intenses, duradores i complexes de cures. L'objectiu és explorar i identificar diferents estratègies o palanques per al desenvolupament i implementació d'una atenció integrada social i sanitària per a persones majors que viuen en els seus domicilis a Catalunya. La tesi comprèn quatre estudis que combinen mètodes quantitatius i qualitatius. Estudi I, generem un consens sobre un model d'atenció sanitària i social integrada per a persones grans amb necessitats cròniques o complexes que viuen en els seus domicilis. Mètode e- Delphi modificat amb dues rondes. Ronda 1, partint d'un qüestionari elaborat a partir de la literatura, els experts van valorar la rellevància de 52 ítems. Ronda 2, en una discussió cara a cara, es van valorar els ítems que no van obtenir consens. Vam obtenir un alt consens, els experts van posar l'accent en un enfocament centrat en la persona i la comunitat, plans de treball personalitzats, lideratge compartit, innovació, sistemes digitals i equips transdisciplinars. Malgrat l'alt consens, observem àrees que requereix atenció, com la cultura professional. Estudi II, descrivim la intensitat i les conseqüències de la prestació de cures per als cuidadors informals de persones supervivents de ictus amb diferents graus de dependència; i identifiquem factors associats a la qualitat de vida relacionada amb les cures i a la felicitat dels cuidadors. Anàlisi transversal de dades prospectives recollides en un estudi de cost-utilitat paral·lel a l'assaig clínic RACECAT. Van participar 132 parelles cuidador-persona cuidada. La majoria dels cuidadors eren dones. La intensitat de cures va oscil·lar entre una mitjana de 24h/setmana per a la dependència lleu i 40h/setmana per a la severa. Ser dona (coeff.-0,23;IC 95%:-0,40,-0,07), més hores de cura (-0,37;-0,53,-0,21) i la supervisió constant es van associar amb una major càrrega del cuidador independentment del grau de dependència. La càrrega del cuidador (0,46;0,30-0,61) i l'ansietat o depressió del receptor de la cura (-0,19;-0,34,-0,03) es van associar amb una menor felicitat del cuidador. Això confirma la necessitat de desenvolupar intervencions de respir i de suport psicosocial al cuidador. Estudi III, descrivim el disseny i desenvolupament d'una plataforma digital per a l'elaboració i monitoratge de plans de salut per a persones grans amb necessitats complexes d'atenció i usuàries d'un servei d'atenció domiciliària. Seguim un procés iteratiu centrat en l'usuari amb desenvolupament àgil, metodologies de recerca i el marc d'intervencions complexes. Persones grans, cuidadors i professionals sanitaris i socials van participar a través d'entrevistes, grups focals i consensos. Aquest nou procés de disseny podria inspirar el desenvolupament de solucions d'atenció digital integrades. Estudi IV identifiquem estratègies d'implementació per a optimitzar l'accessibilitat, acceptabilitat i adaptabilitat de les intervencions de salut mòbil per a millorar l'activitat física en persones majors fràgils, mitjançant un procés de codisseny. Van participar persones grans, agents comunitaris i professionals sanitaris. Identifiquem 27 estratègies agrupades en: estratègies generals per a reduir les barreres; estratègies específiques per a facilitar l'ús d'aplicacions digitals; estratègies per a facilitar la participació en grups d'exercicis virtuals; i estratègies de suport extern. El rànquing d'estratègies, van ser: alfabetització digital, avaluació de capacitats digitals, suport tecnològic, seguiment telefònic setmanal, exercicis personalitzats i exercicis virtuals en grups petits. Aquesta tesi és rellevant per a les polítiques i té aplicacions pràctiques per a gestors i professionals. La participació de les parts interessades va millorar el coneixement de les estratègies d'implementació adaptades al context. El disseny d'aquesta tesi, des del model fins a palanques específiques com els cuidadors, la tecnologia i la promoció de la salut és fonamental per a orientar futures línies de recerca enfocades en la implementació. |
|---|