De festes locals a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO: la patrimonialització de les festes del foc als Pirineus
[cat] Aquesta tesi, emmarcada dins dels estudis crítics del patrimoni, analitza la candidatura de Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, inscrites a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, l’any 2015, per part d’Andorra, Espanya i França. Aquestes festes se celebre...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/204861 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/204861 http://hdl.handle.net/10803/689567 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Patrimoni cultural Festes Usos i costums Pirineus Unesco Cultural heritage Holidays Social life and customs Pyrenees |
| Sumario: | [cat] Aquesta tesi, emmarcada dins dels estudis crítics del patrimoni, analitza la candidatura de Les festes del foc del solstici d’estiu als Pirineus, inscrites a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, l’any 2015, per part d’Andorra, Espanya i França. Aquestes festes se celebren en un gran nombre de pobles del Pirineu central, generalment, pels voltants de Sant Joan i es caracteritzen per adoptar formes molt diverses, des de baixar el foc de la muntanya fins a fer-lo giravoltar. De fet, fins al moment de la candidatura, aquestes celebracions no havien estat considerades part del mateix fenomen, per la qual cosa, podríem dir que la candidatura crea aquesta nova realitat patrimonial. L’objectiu principal d’aquesta investigació és analitzar el procés d’aquesta candidatura al conjunt del Pirineu i els efectes de la seva inscripció dins dels contextos locals on es desenvolupen aquestes pràctiques. La recerca té un caràcter qualitatiu i combina la recerca etnogràfica amb la revisió de fonts primàries i secundàries. La tesi parteix de dues perspectives: una anàlisi macro, en què s’analitza el procés de de forma global fent èmfasi en les paradoxes que sorgeixen en l’aplicació del règim internacional de la UNESCO i les estratègies a les quals recorren els actors implicats per a superar-les; i una perspectiva micro, en què s’examina el procés de patrimonialització d’aquestes celebracions a dues valls concretes (Valls d’Àneu, Catalunya, Espanya; i Vallée de la Barousse, Alts Pirineus, França) per, posteriorment, analitzar comparativament els efectes de la inscripció en aquestes dues valls i la seva configuració particular dins de cada context. |
|---|