Les Festes de Muro
[CA] L’article descriu les festes de Moros i Cristians de Muro com una manifestació festiva estretament vinculada a la identitat local i a la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats. El text situa documentalment l’origen de les festes l’any 1804, tot i que apunta la possibilitat de celebracions an...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de València (UPV) |
| Repositorio: | RiuNet. Repositorio Institucional de la Universitat Politécnica de Valéncia |
| Idioma: | indefinido |
| OAI Identifier: | oai:dnet:riunet______::6cc3ed9b84dd7c622a6d0d43774d30e7 |
| Acceso en línea: | https://riunet.upv.es/handle/10251/234763 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Moros i Cristians Muro d&apos Alcoi Festes populars patrimoni cultural inmaterial cultura popular festes patronals identitat local tradició festiva |
| Sumario: | [CA] L’article descriu les festes de Moros i Cristians de Muro com una manifestació festiva estretament vinculada a la identitat local i a la devoció a la Mare de Déu dels Desemparats. El text situa documentalment l’origen de les festes l’any 1804, tot i que apunta la possibilitat de celebracions anteriors en l’últim terç del segle XVIII, fet que converteix Muro en una de les poblacions primerenques dins de la geografia festera moro-cristiana. L’obra repassa l’estructura de la festa, organitzada en dotze filaes dividides entre els bàndols moro i cristià, i destaca el paper de la Federació Junta de Festes “Mare de Déu dels Desemparats” com a entitat organitzadora i preservadora del patrimoni cultural i històric fester. També s’hi aborden elements singulars com el castell i museu fester, les ambaixades de 1852, la figura de l’Angelet, l’Anunciació de la Festa i l’Ambaixada del Tonell, així com la relació entre els actes civils i religiosos. Finalment, l’article ofereix un recorregut pel calendari fester de Muro, des del Mig Any i els actes previs de primavera fins a la Setmana Gran, les Entrades, les ambaixades, la pólvora, la Retreta dels Farolets i la Puja de la Mare de Déu. En conjunt, el text té interés com a testimoni de cultura popular valenciana, història local i patrimoni cultural immaterial associat a les festes de Moros i Cristians. |
|---|