La dispersió Møller i els inicis de l'electrodinàmica quàntica

S'hi analitza la deducció teòrica i la contrastació experimental originals de la dispersió electró-electró (dispersió Møller, 1932), amb l'objectiu d'esbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de l'electrodinàmica quàntica. S'hi mostra que Christian Møller (1904-198...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Roqué, Xavier|||0000-0003-3475-2051
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:1991
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:44009
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/44009
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Electrodinàmica quàntica
Descripción
Sumario:S'hi analitza la deducció teòrica i la contrastació experimental originals de la dispersió electró-electró (dispersió Møller, 1932), amb l'objectiu d'esbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de l'electrodinàmica quàntica. S'hi mostra que Christian Møller (1904-1980) va deduir la fórmula que du el seu nom mitjançant la noció de correspondència, evitant així els problemes que plantejava una incipient teoria quàntica de camps. La fórmula només va assolir el seu estatus actual d'aplicació paradigmàtica de l'electrodinàmica quàntica després de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a través del procés de renormalització. El treball aclareix d'aquesta manera un episodi clau en el desenvolupament d'una de les teories fonamentals de la física del segle XX.