La dispersió Møller i els inicis de l'electrodinàmica quàntica

S'hi analitza la deducció teòrica i la contrastació experimental originals de la dispersió electró-electró (dispersió Møller, 1932), amb l'objectiu d'esbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de l'electrodinàmica quàntica. S'hi mostra que Christian Møller (1904-198...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Roqué, Xavier|||0000-0003-3475-2051
Formato: tesis de maestría
Fecha de publicación:1991
País:España
Recursos:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:44009
Acesso em linha:https://ddd.uab.cat/record/44009
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Electrodinàmica quàntica
Descrição
Resumo:S'hi analitza la deducció teòrica i la contrastació experimental originals de la dispersió electró-electró (dispersió Møller, 1932), amb l'objectiu d'esbrinar quin paper van tenir en el desenvolupament de l'electrodinàmica quàntica. S'hi mostra que Christian Møller (1904-1980) va deduir la fórmula que du el seu nom mitjançant la noció de correspondència, evitant així els problemes que plantejava una incipient teoria quàntica de camps. La fórmula només va assolir el seu estatus actual d'aplicació paradigmàtica de l'electrodinàmica quàntica després de la Segona Guerra Mundial, un cop la teoria va haver superat aquests problemes a través del procés de renormalització. El treball aclareix d'aquesta manera un episodi clau en el desenvolupament d'una de les teories fonamentals de la física del segle XX.