Linfadenectomía aórtica extraperitoneal laparoscópica versus pruebas de imagen en cáncer de cérvix localmente avanzado
El càncer de coll uterí (CCU) és el quart càncer més freqüent i amb més mortalitat en la dona a nivell mundial, amb 604.127 nous casos el 2020 i 342.000 morts. La seva incidència varia notablement entre països o fins i tot regions, sent més freqüent en països amb baixos recursos, probablement per la...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:296748 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/296748 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Càncer de coll uterí Uterine cervical cancer Cáncer de cuello uterino Ciències de la Salut |
| Sumario: | El càncer de coll uterí (CCU) és el quart càncer més freqüent i amb més mortalitat en la dona a nivell mundial, amb 604.127 nous casos el 2020 i 342.000 morts. La seva incidència varia notablement entre països o fins i tot regions, sent més freqüent en països amb baixos recursos, probablement per la manca de programes de cribratge i/o vacunació contra el virus del papil·loma humà. A Espanya es diagnostiquen 1.942 nous casos a l'any, i es troben en el segment baix europeu. En més d'un terç dels casos, el CCU es diagnostica en estadis localment avançats en què no és possible el tractament quirúrgic, i la radioteràpia i quimioteràpia concomitant amb intenció radical el tractament estàndard. En aquests casos, els estadis IIIC de la classificació FIGO corresponen a aquells casos amb afectació ganglionar pèlvica i/o paraaòrtica. Ha estat àmpliament demostrat que l'afectació ganglionar és un dels factors pronòstics més importants al CCU, per la qual cosa un diagnòstic precís de l'estatus ganglionar és determinant ja que, a més, condiciona el tractament addicional amb sobreimpressió radioteràpica en cas de ganglis pèlvics o radioteràpia de camp estès en cas de ganglis aòrtics. L'estadificació ganglionar es pot fer mitjançant proves d'imatge (principalment PET-TC o ressonància magnètica) o cirurgia d'estadificació (limfadenectomia aòrtica laparoscòpica). Les proves d'imatge, encara que són menys invasives, comporten un risc de falsos positius i, sobretot, falsos negatius, que condicionen el sobre o infratractament de les pacients. La cirurgia permet el diagnòstic precís de l'estatus ganglionar però és un procediment invasiu amb morbiditat associada i possible retard en el tractament primari. Fins ara, cap dels dos mètodes no ha demostrat fefaentment ser superior a l'altre. En aquest treball es comparen tots dos mètodes d'estadificació ganglionar en càncer de coll uterí localment avançat, en un estudi multicèntric retrospectiu de cohorts amb 922 pacients procedents de 11 hospitals de tercer nivell del territori espanyol. Es comparen la supervivència entre una cohort de pacients amb estadificació per imatge i una altra mitjançant cirurgia (limfadenectomia aòrtica extraperitoneal laparoscòpica), la concordança entre proves d'imatge i histologia per a afectació ganglionar, la morbiditat associada a la cirurgia i al tractament oncològic posterior, i el possible impacte del retard a l'inici del tractament oncològic. A més, s'avalua el límit alt de la limfadenectomia aòrtica laparoscòpica (artèria mesentèrica inferior o vena renal esquerra), i el paper de la citoreducció de ganglis pèlvics voluminosos durant la cirurgia d'estadificació ganglionar aòrtica. Amb els resultats obtinguts es conclou que la cirurgia d'estadificació és factible amb morbiditat acceptable i oncològicament segura, amb supervivències similars a l'estadificació per imatge, que permet evitar els falsos positius i negatius associats a les proves d'imatge, amb més benefici en pacients amb ganglis pèlvics positius i aòrtics negatius per imatge, i que condiciona més temps d'inici del tractament oncològic sense que aquest suposi un impacte negatiu en la supervivència. Pel que fa al límit de dissecció, s'hauria d'assolir la vena renal esquerra per diagnosticar metàstasis supramesentèriques aïllades, del 9.6% al nostre estudi. Finalment, la citoreducció de ganglis pèlvics voluminosos durant la cirurgia d'estadificació és oncològicament segura, amb supervivències comparables a la limfadenectomia aòrtica aïllada i l'estadificació per imatge, sense augmentar la morbiditat quirúrgica o la toxicitat del tractament oncològic, i sense endarrerir l'inici del tractament oncològic respecte a l'estadificació aòrtica. |
|---|