Estudiants que aprenen ensenyant quan creen materials didàctics per a altres persones. Aprensenyar de forma indirecta en contextos naturals
La recerca ha evidenciat que qui ensenya pot millorar el propi coneixement sobre el contingut gràcies al fet d’ensenyar-lo —és a dir, pot aprendre ensenyant. El potencial d’aprendre ensenyant també el poden aprofitar els estudiants a les aules, com ara quan fan presentacions orals davant d’una audiè...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/689914 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/689914 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Aprendre ensenyant Aprender enseñando Learning by teaching Educació primària Educación primaria Primary education Materials didàctics Material didáctico Teaching materials Ciències Humanes 159.9 |
| Sumario: | La recerca ha evidenciat que qui ensenya pot millorar el propi coneixement sobre el contingut gràcies al fet d’ensenyar-lo —és a dir, pot aprendre ensenyant. El potencial d’aprendre ensenyant també el poden aprofitar els estudiants a les aules, com ara quan fan presentacions orals davant d’una audiència. Sembla que, fins i tot quan l’audiència no és present en fer l’exposició, els estudiants poden aprendre ensenyant. La investigació s’ha referit a aquesta mena de pràctiques com a aprendre ensenyant de forma indirecta. A la pràctica, ens hi podem referir com a aprendre ensenyant a través de la creació de materials didàctics. Ara per ara, aquesta línia de recerca té dues limitacions importants. En primer lloc, no se sap quants estudis analitzen aquesta mena de pràctiques, encara que no facin servir explícitament el concepte d’aprendre ensenyant. En segon lloc, la majoria d’estudis que fan servir aquest concepte s’han fet amb estudiants universitaris en contextos experimentals. D’aquestes dues limitacions, se’n desprenen els dos objectius d’aquesta tesi doctoral: 1) revisar la literatura sobre la creació de materials didàctics per part d’estudiants, i 2) planificar, implementar i avaluar una proposta d’intervenció pràctica basada a aprendre ensenyant de forma indirecta a educació primària. Quant al primer objectiu, s’han identificat 280 estudis a una revisió panoràmica, amb diferents productes, fonts d’informació, resultats d’aprenentatge i explicacions teòriques. Els resultats d’una meta-anàlisi amb 23 articles confirmen que crear materials didàctics és beneficiós per a l’aprenentatge sobre el contingut que s’ensenya. Tanmateix, tres factors en condicionen els resultats: la mena de producte, l’accés a la font d’informació original quan es crea el material didàctic i el tipus de grup de control. L’efecte no sembla variar entre àrees de coneixement ni etapes educatives, però pocs estudis han analitzat intervencions a educació primària. És per això que, per al segon objectiu de la tesi, s’ha desenvolupat un projecte en què parelles d’estudiants de sisè formulen una pregunta sobre el món i creen un videotutorial per a donar-hi resposta, amb l’objectiu que altres persones puguin aprendre a través del videotutorial. Els resultats mostren que els estudiants elaboren el contingut i milloren el coneixement sobre les preguntes. En analitzar la interacció dels estudiants, s’identifiquen comentaris sobre l’audiència que el veurà, tot i que no sempre els duen a elaborar més profundament el contingut. En conclusió, les evidències assenyalen que els estudiants poden aprendre ensenyant en crear materials didàctics. Aquestes pràctiques tenen un destacat valor social i comunitari, perquè contribueixen a la democratització del coneixement, en una societat en què hem de ser capaços d’aprendre els uns dels altres —i, per tant, d’ensenyar-nos els uns als altres. |
|---|