The Reception of subtitling for the deaf and hard of hearing
Per accedir al contingut audiovisual els espectadors amb sordesa han d'assimilar i integrar la informació que transmeten els subtítols i la imatge. Aquest procés implica una sèrie de complexos mecanismes cognitius i els factors que poden influir en ell són molts i variats. En aquest estudi s�...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:180077 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/180077 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cinema Programes de televisió Sords |
| Sumario: | Per accedir al contingut audiovisual els espectadors amb sordesa han d'assimilar i integrar la informació que transmeten els subtítols i la imatge. Aquest procés implica una sèrie de complexos mecanismes cognitius i els factors que poden influir en ell són molts i variats. En aquest estudi s'analitza la recepció de subtítols per a persones amb sordesa i dèficit auditiu entre tres tipus d'espectadors amb un perfil auditiu i comunicatiu diferent: oïdors, sords usuaris de la llengua oral i sords usuaris de la llengua de signes. L'objectiu principal és investigar com el perfil dels espectadors i la velocitat d'exposició dels subtítols afecten al procés de recepció. Es van analitzar tres tipus de subtítols amb diferents velocitats d'exposició: alta (amb una durada d'entre un i dos segons), mitjana (entre dos i quatre segons) i baixa (entre quatre i sis segons); exposats a un ritme de 15 caràcters per segon però amb una segmentació diferent. 72 persones van participar en l'estudi, veient dos clips de vídeo i contestant a una sèrie de preguntes. L'anàlisi es va dividir en tres fases. Mitjançant eye tracking, es van registrar els moviments oculars dels participants i es va analitzar la distribució d'atenció entre els subtítols i la imatge amb l'objectiu d'identificar els patrons de lectura i inspecció de la imatge (resposta). Mitjançant l'ús de qüestionaris, es va analitzar la seva habilitat per comprendre i deduir la narrativa i per recordar i processar la informació verbal i visual (reacció), així com la seva autoevaluació en referència a la facilitat i el temps de lectura i d'inspecció de la imatge (repercussió). També es va obtenir informació addicional sobre la mostra de participants: un qüestionari previ va recollir informació sobre aspectes auditius, educatius, lingüístics i comunicatius així com sobre hàbits de lectura i consum audiovisual -incloent un test de comprensió lectora- que va permetre assignar-los un perfil; i un qüestionari posterior, sobre la seva opinió i les seves preferències en relació amb les pràctiques actuals en subtitulació, incloent la velocitat. Els clips de vídeo eren fragments de pel·lícules de ficció amb diferents graus d'interacció entre el codi verbal i el visual. Amb l'objectiu d'explorar com els espectadors processen i prioritzen la informació en diferents tipus de contingut audiovisual, els dos clips presentaven una càrrega relativament alta de contingut verbal (diàleg continu) i una càrrega d'acció diferent en la imatge (nombre i tipus de plànols). Els resultats confirmen que el perfil dels espectadors afecta a totes les fases de recepció. Sorprenentment, les diferències observades entre els dos grups amb dèficit auditiu són majors que les diferències entre aquests dos grups i el grup oïdor. L'ús de models lineals generalitzats en l'anàlisi estadística va permetre incloure la variable d'ajust «nivell de comprensió lectora», que va exercir un paper crucial en el procés de recepció. Els resultats indiquen que les diferències entre perfils, més que a factors auditius, lingüístics i comunicatius, podrien deure's al seu nivell de comprensió lectora. La velocitat d'exposició dels subtítols va influir en la distribució d'atenció entre els subtítols i la imatge (fase de resposta) però no en les fases de reacció i repercussió. Les diferències observades en la recepció dels dos clips -per part dels tres perfils i en totes les fases de l'anàlisi- suggereixen que la recepció depèn en gran mesura del tipus de contingut audiovisual que s'analitzi. |
|---|