| Sumario: | Els models de l'aprenentatge de la por tenen un important rol en la comprensió dels trastorns d'ansietat i el seu tractament. Un dels paradigmes més emprats per la recerca de la por és el condicionament clàssic, en el que un estímul inicialment neutre, després de ser associat repetidament amb un estímul incondicionat, es converteix en un estímul condicionat que genera una resposta de por (adquisició de la por). Si l'estímul condicionat es presenta repetidament sense l'estímul incondicionat, la resposta de por disminueix (extinció dins la sessió). Quan el participant torna al context on es va donar l'extinció dins la sessió, apareix de nou la memòria de l'extinció de la por (record de l'extinció). L'extinció de la por (extinció dins la sessió i record de l'extinció) tradicionalment s'ha considerat un procés equivalent a la teràpia d'exposició (el tractament més eficaç per la majoria de trastorns d'ansietat) però aquesta relació pràcticament no ha estat estudiada. Per altra banda, un concepte que ha guanyat reconeixement en relació als trastorns d'ansietat és el control atencional (l'habilitat de regular la distribució atencional, incloent les habilitats per a mantenir l'atenció sostinguda, ignorar distractors i desplaçar el focus atencional entre diferents tasques). En aquest estudi hem explorat, per una banda, si les diferències individuals en l'extinció dins la sessió i el record de l'extinció estaven associades amb els resultats de la teràpia d'exposició. En segon lloc, vam estudiar la relació entre les diferències individuals en l'extinció dins la sessió i el record de l'extinció i el control atencional en condicions no emocionals. 50 participants amb por de les aranyes van participar en un paradigma d'aprenentatge de la por de dos dies, en una breu teràpia d'exposició així com en un tasca que mesurava el control atencional. Els resultats indicaven que una millor extinció dins la sessió estava relacionada amb millors resultats durant la teràpia d'exposició. Per altra banda, alguns components del control atencional van predir una major capacitat d'extinció dins la sessió i record de l'extinció. Els nostres resultats donen suport a la relació entre extinció de la por i teràpia d'exposició i fan una primera aportació a la relació entre l'extinció de la por i el control atencional en condicions no emocionals. Futures investigacions són necessàries per poder cercar aplicacions clíniques que millorin els resultats de la teràpia d'exposició
|
|---|
