Secció Sisena. L’extinció de la llegítima
El sistema successori de Dret civil català configura la llegítima com a correctiu mínim a la llibertat del testador però, fonamentalment, i ja des del CS, com una de les atribucions successòries determinades per la llei. En efecte, el Preàmbul de la Llei 10/2008 diu que el Llibre IV del CCCat “manté...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | capítulo de libro |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/466343 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10459.1/466343 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Llegítima Dret de successió Herències i successions Dret civil català |
| Sumario: | El sistema successori de Dret civil català configura la llegítima com a correctiu mínim a la llibertat del testador però, fonamentalment, i ja des del CS, com una de les atribucions successòries determinades per la llei. En efecte, el Preàmbul de la Llei 10/2008 diu que el Llibre IV del CCCat “manté la llegítima com a atribució successòria legal i límit a la llibertat de testar” i regula aquesta institució al capítol I del Títol V específic per les atribucions successòries determinades per la llei, i no en seu de successió testamentària, com seria lògic si únicament fos un límit a la llibertat de testar (vid. el comentari a l’art. 451-1 CCCat, de ROCA). És un dret de crèdit atribuït pel legislador al legitimari en virtut de la seva relació de parentiu amb el causant i amb independència de la seva voluntat, i amb independència també de la situació econòmica del beneficiari. En aquest context legal, l’art. 451-25 CCCat ens presenta els supòsits limitats en els que es produeix l’extinció de la llegítima individual. |
|---|