Caracterización y seguimiento de la población en prevención secundaria por accidente cerebro vascular en contexto de fibrilación auricular, asignados a terapia con

Antecedents: La fibril·lació auricular (FA) és l'arítmia més prevalent globalment i la seva incidència augmenta ràpidament. Una de les complicacions més temudes de la FA i altres taquicàrdies auriculars (Flutter Auricular) són les complicacions cardioembòliques, principalment ACVisquèmic. Els a...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Diaz Nuila Alcazar , Mario
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:290404
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/290404
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Fibril·lació auricular
Fibrilación auricular
Atrial fibrillation
Ictus
Accidente cerebrovascular
Stroke
Ciències de la Salut
Descripción
Sumario:Antecedents: La fibril·lació auricular (FA) és l'arítmia més prevalent globalment i la seva incidència augmenta ràpidament. Una de les complicacions més temudes de la FA i altres taquicàrdies auriculars (Flutter Auricular) són les complicacions cardioembòliques, principalment ACVisquèmic. Els antagonistes de la vitamina K (AVK) han estat utilitzats per prevenir l'ACV cardioembòlic. Tot i això, aquests medicaments comporten un risc de complicacions hemorràgiques, particularment en pacients fràgils, i s'han de controlar acuradament. En conseqüència, els AVK s'han considerat inadequats per a molts pacients, especialment per a aquells amb una alta càrrega de comorbiditats o antecedents d'hemorràgia més gran. Objectius: Aquest treball se centra en les estratègies terapèutiques utilitzades en el grup de pacients adults amb FA i un ACV cardioembòlic previ considerats no aptes per a AVK com a estratègia de prevenció secundària d' ACV isquèmic. Mètodes: És un estudi unicèntric, observacional, retrospectiu i prospectiu realitzat a l'Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell. Es van incloure tots els pacients amb ACV isquèmic cardioembòlic associat a FA/Flutter auricular ingressats a l'hospital entre gener de 2006 i juny del 2016, que no fossin candidats a AVK. Resultats: Aquest treball va incloure 403 pacients, 63,3% dones amb una mitjana d'edat de 82 (Q1: 77.5, Q3: 89.0). Els índexs de fragilitat i comorbiditat van ser alts en aquesta població (mitjana NIHSS inicial de 12.0 (Q1:6.0, Q3: 19.0), Barthel inicial 50.0 (Q1: 30.0, Q3: 75.0) i puntuació de Charlson 6.0 (Q1: 4.0, Q3: 19.0) : 7.0)). De total, 124 (30,8%) van morir durant l'ingrés per l'ACV índex. Mitjana de 35.8 mesos de seguiment, la mortalitat global va ser del 78.2% (n=315) i el 45,9% (n=185) va morir per causes cardiovasculars. Es van presentar 67 AIT/ACV isquèmics recurrents i 47 episodis hemorràgics. Als supervivents a l'ACV índex, es van adoptar les següents teràpies de prevenció secundària a l'alta: 127 (31%) van rebre antiagregants plaquetaris, 18 (4.5%) no tractament i 134 (33.2%) van rebre ACOD. Globalment, 145 pacients (35,9%) no estaven anticoagulats a l'alta malgrat l'esdeveniment cardioembòlic previ. La decisió de no iniciar anticoagulació va ser presa per l'equip mèdic tractant en la majoria dels casos (89.1%), i entre les motivacions per adoptar aquesta estratègia es trobaven la consideració que els riscos superaven els beneficis, la preocupació per possibles caigudes, una hemorràgia major prèvia i l'estat neurològic residual després esdeveniment índex. Durant el seguiment, els ACOD es van introduir al Sistema de Salut espanyol. Els pacients a qui se'ls va prescriure ACOD a l'alta eren més joves (77.0, IQR: Q1: 71.0, Q3: 81.7)) i tenien menys comorbiditats (puntuació de Charlson: 4.8 + 1.8). Després d'ajustar per diferents característiques basals, el grup tractat amb ACOD va tenir menys mortalitat per-totes les causes (HR: 0.21, IC 95%: 0.14 - 0.32, p=<0.001) i MACCE (HR: 0.28, IC 95%: 0.16 - 0.46, p=<0.001) en comparació de l'estratègia antiplaquetària. Els esdeveniments hemorràgics no van augmentar significativament amb ACOD en comparació del subgrup d' atiplaquetaris (HR: 1.45, IC 95%: 0.58 - 3.58, p= 0.418). Conclusions: Els pacients ingressats amb esdeveniment cardioembòlic cerebral i FA/Flutter, que no són candidats a AVK, solen tenir d'edat avançada i amb una elevada càrrega de comorbiditats. Els ACV cardioembòlics tenen una alta mortalitat i, en els supervivents comporten seqüeles neurològiques residuals importants, amb funcionalitat i autonomia reduïdes. Una estratègia adequada de prevenció secundària és clau per prevenir nous episodis cardioembòlics. En aquesta cohort, i malgrat les altes puntuacions de fragilitat i comorbiditat, els ACOD van ser una estratègia segura per prevenir nous esdeveniments cardioembòlics sense un augment significatiu del risc hemorràgic en comparació amb estratègies més conservadores.

Similares en LA Referencia