Taquicàrdia auricular i altres factors predictors de recurrència d’esdeveniments cerebrovasculars, fibril·lació auricular i mortalitat en pacients amb ictus criptogènic
Si bé la relació entre la fibril.lació auricular (FA) i els ictus isquèmics està ben establerta i demostrada, existeix escassa informació de l’associació entre arítmies supraventriculars diferents de la fibril.lació auricular i/o el flutter auricular i els ictus isquèmics. L’objectiu del treball és...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/666962 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/666962 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ictus criptogènic Ictus criptogénico Cryptogenetic stroke Taquicàrdia auricular Taquicardia auricular Atrial tachycardia Fibril·lació Auricular Fibrilación auricular Atrial fibrillation Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | Si bé la relació entre la fibril.lació auricular (FA) i els ictus isquèmics està ben establerta i demostrada, existeix escassa informació de l’associació entre arítmies supraventriculars diferents de la fibril.lació auricular i/o el flutter auricular i els ictus isquèmics. L’objectiu del treball és determinar si la taquicàrdia auricular que presenten pacients ingressats per ictus criptogènic es relaciona amb fibril.lació auricular o ictus durant el seguiment. Es van analitzar de forma retrospectiva dades de pacients consecutius ingressats amb ictus criptogènic, els quals es van sotmetre a un holter de 24 hores. Es van comparar pacients amb i sense salves auriculars en el holter en relació a la incidència de fibril.lació auricular, recurrència dels ictus i mortalitat cardiovascular durant 12 mesos i 4 anys de seguiment. Es van repetir totes les anàlisis després d’excloure els pacients que van rebre anticoagulació després de l’esdeveniment índex i a l’alta, per motius fora dels establerts en les guies de pràctica clínica i sota criteris del metge tractant. S’ha de destacar que aquest treball ha estat realitzat amb elements i proves diagnòstiques habituals i rutinàries en la pràctica clínica, i disponibles en la majoria de centres sanitaris. En total es van incloure 192 pacients (78 amb salves auriculars en el holter i 114 sense) no anticoagulats, i 16 pacients que van rebre anticoagulació a l’alta per sospita de FA, tot i que no demostrada (10 amb salves auriculars en el holter). Les característiques basals entre els dos grups no presentaven diferències significatives. Els pacients amb salves auriculars en el holter presentaven més incidència de FA, de recurrència d’ictus i de mortalitat cardiovascular als 12 mesos de seguiment, tot i que aquesta diferència només era evident en l’anàlisi excloent els pacients anticoagulats. La fibril.lació auricular continuava sent més elevada en el grup de pacients amb salves auriculars als 4 anys de seguiment. Com a conclusió, la presència de salves auriculars en el holter de 24 hores de pacients ingressats per ictus criptogènic pot identificar pacients amb alt risc per desenvolupar FA, recurrència d’ictus i mortalitat cardiovascular, en un període de seguiment relativament curt (12 mesos). Es pot arribar a la conclusió, després d’aquest treball, que els pacients amb alta sospita clínica de FA per la presència de salves auriculars en el holter, es podrien beneficiar de tractament anticoagulant a curt i llarg termini. |
|---|