La música en la tragèdia grega Definició i context d’ús dels papirs musicals tràgics
La tesi presenta l’anàlisi d’un total de vint fragments identificats com a passatges de tragèdia que van acompanyats de notació musical grega antiga. Es tracta d’un estudi detallat i alhora de conjunt dels exemples coneguts de peces musicals relacionades intrínsecament amb la tragèdia grega. Tots el...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/73244 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/673709 http://hdl.handle.net/10459.1/73244 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Música grega antiga Tragèdia grega Papirs grecs Música griega antigua Tragedia griega Papiros griegos Ancient Greek music Greek tragedy Greek papyri Filologia Grega 80 |
| Resumo: | La tesi presenta l’anàlisi d’un total de vint fragments identificats com a passatges de tragèdia que van acompanyats de notació musical grega antiga. Es tracta d’un estudi detallat i alhora de conjunt dels exemples coneguts de peces musicals relacionades intrínsecament amb la tragèdia grega. Tots els passatges, excepte un, es troben escrits en suport papiraci. L’única excepció és una citació i comentari d’un fragment de l’"Orestes" d’Eurípides que Dionís d’Halicarnàs va incloure en la seva obra "De compositione verborum". Els aspectes examinats dels documents del catàleg són, fonamentalment: les característiques del suport, els trets paleogràfics i els colomètrics, la part argumental del text, la seva mètrica i les característiques musicals. Tant la lletra com el sistema de notació musical dels exemplars estudiats són grecs, però la seva creació i ús abasten una franja temporal àmplia que s’inicia poc abans de mitjan segle III aC i arriba fins al canvi dels segles II-III dC. Per tant, ens demostren una pràctica musical vinculada a les arts escèniques que es va desenvolupar com a mínim des del període hel·lenístic i es va prolongar ‒no sense canvis i adaptacions‒ fins ben entrada l’època romana imperial. El rerefons ‒el qual es reflecteix en les preguntes de recerca i en la hipòtesi de treball‒ és la discussió sobre les claus que giren entorn de la qüestió de la presència de la música en la tragèdia, el seu abast i la mesura en què estava escrita. Es proposen possibles respostes a aquestes qüestions sobre la base de les fonts analitzades i de l’argumentació construïda a partir d’altres evidències i raonaments existents sobre el tema. |
|---|