Ésser i tragèdia. Llegir les "Eumènides"
Aquest treball s’insereix en una línia d’investigació en què la reflexió sorgeix de la confrontació amb el text, per aquesta raó els problemes de comprensió que han sorgit en el moment de posar-nos a llegir la tragèdia de les Eumènides han estat els que ens han permès una nova aproximació al que pod...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2011 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/38357 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/38357 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tragèdia grega Tragedia griega Greek drama (Tragedy) Teatre grec Teatro griego Ciències Humanes i Socials 14 |
| Sumario: | Aquest treball s’insereix en una línia d’investigació en què la reflexió sorgeix de la confrontació amb el text, per aquesta raó els problemes de comprensió que han sorgit en el moment de posar-nos a llegir la tragèdia de les Eumènides han estat els que ens han permès una nova aproximació al que podria significar que quelcom fos tràgic, i per tant, a allò que podria ser una tragèdia. El treball d’exegesi del text grec, així com les dificultats de la seva traducció han posat de manifest la distància que separa Grècia de la Modernitat, en la mesura que el text només s’ha obert a la comprensió quan hem estat capaços de deixar endarrere els supòsits que ens conformen en tant que moderns i hem intentat una interpretació que busqués la coherència interna del text més enllà de preconcepcions tradicionals. D’aquesta manera hem intentat donar cobertura a diferents escenes de les Eumènides i assajar algun tipus de solució als diversos problemes que ens havien impulsat a fer d’aquest treball la lectura d’una tragèdia, entre ells la importància de la figura de Dionís com a déu de la tragèdia, la irrenunciabilitat a l’oposició entre el cor i els personatges, la possibilitat de la tragèdia com a festa en què la pólis es detenia per anar al teatre o la relació d’aquesta amb la mort. En el curs de la investigació la tragèdia s’ha revelat com a obra radicalment grega, i per tant, com l’expressió del que nosaltres des de la nostra posició moderna no podem deixar de percebre com la seva estructura. En aquest moment es feia rellevant Grècia com allò altre, i per tant, com el més necessari per entendre qui érem nosaltres. |
|---|