L'aplicació de l'entrenament coadjuvant i la seva relació amb la càrrega externa, el rendiment i els episodis de lesions´
[cat] L’entrenament coadjuvant dins del microcicle estructurat, és àmpliament acceptat en els equips de futbol d’elit europeus amb el propòsit de poder entrenar i maximitzar les potencialitats del jugador, encara que és un model amb molta base empírica però amb poca base científica. Per aquest motiu...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/190448 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/190448 http://hdl.handle.net/10803/675864 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fisiologia de l'exercici Entrenament (Esport) Lesions esportives Rendiment esportiu Exercise physiology Coaching (Athletics) Sports injuries Athletic performance |
| Sumario: | [cat] L’entrenament coadjuvant dins del microcicle estructurat, és àmpliament acceptat en els equips de futbol d’elit europeus amb el propòsit de poder entrenar i maximitzar les potencialitats del jugador, encara que és un model amb molta base empírica però amb poca base científica. Per aquest motiu l’objectiu d’aquesta tesi és conèixer l’efecte de les dades obtingudes de les sessions d’entrenament coadjuvant sobre les variables de càrrega externa obtingudes amb dispositiu GPS, els episodis de lesions i l’indicador de rendiment d’un equip professional masculí de futbol durant diferents moments de la temporada 2018-2019. Van participar vint-i-dos jugadors de futbol (19,9 ± 0,5 anys, 178,2 ± 5,7 cm, 71,0 ± 5,9 kg) que pertanyien a l'equip filial d’un club de la 1a divisió espanyola. Els jugadors es van agrupar per les seves quatre posicions de joc, en tres grups de minuts de joc durant els partits i en dos grups de jugadors amb dies de baixa i sense per lesió. Es van correlacionar les variables d’entrenament coadjuvant amb les de càrrega externa, episodis de lesions i l’indicador de rendiment. Dels resultats de les diferents anàlisis exposats en la tesi, es pot concloure que existeixen diferències de l’entrenament coadjuvant entre la primera volta amb relació a la segona, i sembla que l’entrenament coadjuvant, estructural del tren superior en grup, preventiu i de qualitats específiques té incidència sobre el nombre d’episodis de lesions durant la 1a volta. L’entrenament coadjuvant de restauració i preventiu està associat a una millora de l’indicador de rendiment durant tota la temporada i en la 2a volta, i té efectes positius en les variables de càrrega externa amb una orientació tant locomotora com neuromuscular en tota la temporada i en 1a i 2a volta. Els jugadors que juguen més minuts i els centrals són els que realitzen més sessions estructurals del tren superior en grup durant tota i la 2a volta de la temporada respectivament. No existeixen diferències entre els dos grups amb dies de baixa i sense per lesió, respecte a l’entrenament coadjuvant en els diferents moments de la temporada. |
|---|