Monitorització de l’entrenament psicològic de l’activació en una situació de pressió mitjançant l’electroencefalograma
[cat] Històricament, els estudis sobre la ment han estat llargament separats dels efectuats sobre el cervell i el comportament; la ment continuava sent un concepte abstracte. No obstant, posteriorment les neurociències i la psicologia de l’esport s’han combinat per superar-se a sí mateixes i constru...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2020 |
| Country: | España |
| Institution: | Universidad de Barcelona |
| Repository: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/175737 |
| Online Access: | https://hdl.handle.net/2445/175737 http://hdl.handle.net/10803/671215 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Psicologia de l'esport Rendiment esportiu Entrenament (Esport) Electroencefalografia Sport psychology Athletic performance Coaching (Athletics) Electroencephalography |
| Summary: | [cat] Històricament, els estudis sobre la ment han estat llargament separats dels efectuats sobre el cervell i el comportament; la ment continuava sent un concepte abstracte. No obstant, posteriorment les neurociències i la psicologia de l’esport s’han combinat per superar-se a sí mateixes i construir una nova disciplina: les neurociències aplicades a l’esport, per conèixer els confins físics i mentals de l’esportista i ampliar-los cada vegada més. Les neurociències poden, per tant, ajudar a apropar les àrees psíquiques i biològiques, les estructures cognitives i les mecàniques. En conseqüència, s’han dut a terme diverses investigacions sobre l’activació en situacions de pressió, imatgeria (en hipnosi) i electroencefalograma (EEG), però hi ha una manca evident d’estudis que analitzin com fer la monitorització de l’entrenament psicològic de l’activació en situacions de pressió mitjançant l’EEG, tant a despatx com a pista. Així doncs, l’objectiu de la present tesi és monitoritzar l’entrenament psicològic de l’activació durant una situació neutra i una de pressió a partir de l’anàlisi de la freqüència cardíaca, les ones cerebrals i els registres subjectius en esportistes amb i sense experiència prèvia en imatgeria. A la prova pilot es va analitzar el comportament de la freqüència cardíaca en l’activació de set esportistes durant la imatgeria de situacions de pressió. En aquesta es va advertir un increment de la freqüència cardíaca en les situacions de pressió que va ser experimentat, sobretot, en el moment de màxima pressió. A partir de l’Estudi 1-A i 1-B es va comparar la imatgeria de la situació neutra (execució del servei de tennis) amb la imatgeria de la situació de pressió de setze tennistes. Per una banda, a l’Estudi 1-A es va monitoritzar l’activació durant la imatgeria d’una situació neutra a partir de l’anàlisi de la freqüència cardíaca, les ones cerebrals i els registres subjectius en tennistes amb i sense experiència prèvia en imatgeria. Per altra banda, en l’Estudi 1-B es va monitoritzar també l’activació durant la imatgeria, però en aquest cas d’una situació de pressió d’un partit de tennis. Els resultats mostren que tant la imatgeria de la situació neutra com la de pressió van incrementar la freqüència cardíaca, sobretot en els que presentaven experiència en imatgeria; sent aquest augment superior en el cas de la imatgeria de la situació de pressió i trobant el seu punt més alt en el moment de màxima pressió de la imatgeria: l’interval 5-6. En el cas de les ones cerebrals, tant la imatgeria de la situació neutra com la de pressió ―per intervals, hemisferis, zones o canals―, van provocar una disminució de l’activitat de l’ona gamma, tant en els tennistes que tenien experiència en imatgeria com en els que no. En el cas de l’Estudi 1-B, també es donà un augment de l’ona gamma en l’interval 5-6, que correspon al moment de màxima pressió. Respecte a l’entropia, en l’Estudi 1-A els valors van ser inferiors en la imatgeria de la situació neutra, tant en els que tenien experiència en imatgeria com en els que no; mentre que en l’Estudi 1-B les entropies aproximada i mostral van ser superiors en la imatgeria de la situació de pressió en aquells que no tenien experiència en imatgeria. Pel que fa als registres subjectius, en les habilitats psicològiques (activació, autoconfiança, motivació i concentració) dels Estudis 1-A i 1-B no hi ha diferències significatives entre el pre- i el post-, ni entre abans, durant i després, a excepció de l’Estudi 1-B entre el pre- i el post- per l’activació en el moment durant a un nivell de significació del 10 %. Pel que fa a la realitat de la imatgeria, en l’Estudi 1-A les dimensions més reals han estat ―de major a menor― la cinestèsica, la visual, l’emocional, la tàctil i l’auditiva (puntuació de 3 a 5). Les que ha costat més percebre com a reals i prendre consciència d’elles han estat la gustativa i l’olfactiva en l’Estudi 1-A i només l’olfactiva en l’Estudi 1-B. En els Estudis 2-A i 2-B es va monitoritzar l’entrenament psicològic de l’activació durant la imatgeria d’una situació de pressió mitjançant un protocol amb i sense entrenament psicològic realitzat a despatx (Estudi 2-A) i a pista (Estudi 2-B) a partir de l’anàlisi de la freqüència cardíaca, les ones cerebrals i els registres subjectius en un jugador de tennis amb experiència alta en imatgeria per tal de veure com evolucionava, sessió a sessió, l’activació a partir de l’entrenament psicològic realitzat. Els resultats mostren que, tant a despatx (Estudi 2-A) com a pista (Estudi 2-B), es va incrementar la freqüència cardíaca del tennista en la imatgeria de la situació de pressió (I.3-8) de manera superior al despatx i en el Protocol 2; va disminuir en la imatgeria d’aplicació de les tècniques psicològiques (I.8-13) en el Protocol 2, sent major al despatx també; i va disminuir encara més en l’atenció a la respiració final (I.13-f), sent superior al despatx i en el Protocol 1. En el cas de les ones cerebrals, l’ona beta va incrementar en la imatgeria de la situació de pressió (I.3-8), tant a despatx com a pista, sent major al despatx en el Protocol 1 i a pista en el Protocol 2 i també van augmentar les ones gamma, theta i delta en el Protocol 2 a pista. Les ones beta, gamma, delta i theta van disminuir durant la imatgeria d’aplicació de les tècniques psicològiques (I.8-13), tant a despatx com a pista, sent superiors a pista, excepte l’ona gamma a despatx. Les ones alfa i beta van augmentar en l’atenció a la respiració final (I.13-f), tant a despatx com a pista, en el Protocol 2, sent majors a despatx. Respecte a l’entropia (entropies aproximada i mostral), aquesta va disminuir en la imatgeria de la situació de pressió (I.3-8), tant a despatx com a pista i tant en el Protocol 1 com en el 2, sent superior a pista i al Protocol 2; va augmentar en la imatgeria d’aplicació de les tècniques psicològiques (I.8-13), tant a despatx com a pista, sent major a pista; i va augmentar encara més en l’atenció a la respiració final (I.13-f), tant a despatx com a pista, en tots dos protocols, sent superior a despatx i, marcadament, en el Protocol 2. Pel que fa als registres subjectius, el tennista va aconseguir sentir la pressió en la imatgeria de la situació de pressió tant a despatx com a pista abans, durant i després de l’entre punts (moment màxim de pressió), sent aquesta superior en el Protocol 2. En la imatgeria d’aplicació de les tècniques psicològiques va regular l’activació per sentir-la a un nivell òptim (7), tot i que li va resultar més difícil a pista. Totes les imatgeries es van realitzar amb gran realitat en totes les dimensions (visual, auditiva, olfactiva, tàctil, gustativa, cinestèsica i emocional), tot i que va resultar més difícil de sentir l’olfactiva en les imatgeries de la situació de pressió a despatx en tots dos protocols i a pista en el Protocol 2; la gustativa a pista i al Protocol 2 i, inesperadament, també l’auditiva a despatx en el Protocol 1; i en les imatgeries d’aplicació de les tècniques psicològiques, la gustativa tant a despatx (Estudi 2-A) com a pista (Estudi 2-B) i també, inesperadament, l’auditiva a pista. Per tant, els resultats de la present tesi reflecteixen la importància de la monitorització de l’entrenament psicològic de l’activació en situacions de pressió; dades de gran utilitat per millorar les imatgeries neutres i amb pressió i els entrenaments psicològics per tal d’ajudar els esportistes a treballar la seva activació; i, també, per generar protocols de neurofeedback per millorar l’habilitat de realitzar imatgeria en esportistes amb experiència tant alta com baixa i millorar el seu entrenament psicològic i la seva autoconsciència sobre les situacions de pressió que viuen habitualment, què les genera, com les experimenten i què han de fer per fer-les front. |
|---|