Impacte dels hàbits alimentaris en la microbiota intestinal del col·lectiu professional de la dansa
Els Objectius Globals del 2030 aborden grans reptes com la pobresa i el canvi climàtic, amb l'esport i la salut com a factors clau. La nutrició i la microbiota intestinal (MI) són àrees d’interès creixent en l’esport per optimitzar salut i rendiment. Concretament, la dansa presenta reptes únics...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/151266 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10609/151266 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | hàbits alimentaris dansa dieta nutrició microbiota intestinal gut microbiota ballet diet nutrition dietary habits Nutrition -- TFM Nutrició -- TFM |
| Sumario: | Els Objectius Globals del 2030 aborden grans reptes com la pobresa i el canvi climàtic, amb l'esport i la salut com a factors clau. La nutrició i la microbiota intestinal (MI) són àrees d’interès creixent en l’esport per optimitzar salut i rendiment. Concretament, la dansa presenta reptes únics en la salut dels ballarins i ballarines, requerint un equilibri entre preparació física i expressió artística. La dieta i l’exercici d’aquests professionals seran fonamentals per influir en la salut de la seva MI, repercutint indirectament en el seu rendiment esportiu. Objectiu: el present treball pretén fer una revisió dels hàbits alimentaris del col·lectiu pre-professional i professional de la dansa i, descriure l’impacte que tenen en el benestar de la seva MI. Metodologia: a partir de la cerca bibliogràfica en la base de dades Pubmed, Biblioteca de la UOC, Google acadèmic, Google i Dialnet, s’ha seleccionat 13 articles per a la revisió. Resultats: El consum de làctics, verdura i fruita varien en quantitats. Destaca un consum elevat de productes poc saludables com brioixeria i alcohol, i una baixa ingesta de carbohidrats, proteïna, calci, ferro i vitamina D. L'energia consumida és baixa, amb risc de síndrome de deficiència energètica (REDS). Malgrat tot, alguns tenen bons hàbits alimentaris, mentre d'altres recorren a suplements dietètics. Conclusions: Els hàbits alimentaris d’aquest col·lectiu presenten diverses deficiències que afecten negativament la seva MI, amb baixa ingesta de fruita i verdura i alt consum de greixos saturats. Per millorar la seva MI és crucial ajustar la seva dieta i continuar investigant les seves necessitats nutricionals i energètiques. |
|---|