Alimentació i energia (I): estat de la qüestió
L’energia continguda en els aliments procedeix de l’energia solar capturada pels organismes fotosintètics. Amb unes necessitats alimentàries humanes mitjanes de 1.050 kWh/hab/any (2.500 kcal/hab/dia), la cadena alimentària mundial va consumir el 2008 una mitjana de 3.960 kWh/hab/any per a produir, p...
| Autores: | , |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/174345 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2117/174345 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | food waste Food habits Sustainable development Alimentació Dades FAO Energia Fertilitzants Malbaratament alimentari Malbaratament d'aliments Hàbits alimentaris Desenvolupament sostenible Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible Àrees temàtiques de la UPC::Desenvolupament humà i sostenible::Desenvolupament sostenible Àrees temàtiques de la UPC::Energies::Aspectes socials |
| Resumo: | L’energia continguda en els aliments procedeix de l’energia solar capturada pels organismes fotosintètics. Amb unes necessitats alimentàries humanes mitjanes de 1.050 kWh/hab/any (2.500 kcal/hab/dia), la cadena alimentària mundial va consumir el 2008 una mitjana de 3.960 kWh/hab/any per a produir, processar i distribuir els aliments, amb valors 3,2 vegades superiors en els cinquanta països amb rendes més altes i 1,8 vegades inferiors a la resta de països. Aquest consum energètic del sistema alimentari, del qual el 37,9 % s’estima que van ser pèrdues i malbaratament, va representar el 29,2 % de l’energia final de tot el sistema energètic mundial d’aquell any. Atesa la importància d’aquest sector en el sistema energètic, i en un context de transició a un model energètic i social sostenible, és prioritària l’optimització energètica del complex alimentari, és a dir, assegurar l’accés a una alimentació humana equilibrada i suficient, i reduir desigualtats i malbaratament. L’objectiu del present article és analitzar l’estat de la qüestió prenent com a base dades estadístiques de diversos àmbits territorials mundials. En un segon article s’analitzaran les conseqüències i perspectives de futur, amb especial èmfasi a Catalunya. |
|---|