Validación de una nueva prueba diagnóstica basada en la vergencia ocular para el trastorno por déficit de atención e hiperactividad (TDAH) en la infancia
El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament d'origen neurobiològic que s'inicia en l'edat infantil amb una prevalença mundial d'un 5,29%. El diagnòstic estàndard habitualment implica una entrevista clínica completa, una...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293259 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293259 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | TDA ADHD TDAH Ciències de la Salut Ciències Experimentals 616.8 616.89 |
| Sumario: | El trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament d'origen neurobiològic que s'inicia en l'edat infantil amb una prevalença mundial d'un 5,29%. El diagnòstic estàndard habitualment implica una entrevista clínica completa, una exploració psicopatològica, valoració de l'estat cognitiu, escales de valoració específiques i informes escolars. A causa de l'absència d'un marcador específic i a la relativa subjectivitat del procés, les taxes de diagnòstic varien en funció del país, per la qual cosa resulta del màxim interès disposar de mètodes objectius que atorguin una major validesa al diagnòstic. L'atenció és un mecanisme neuronal que permet seleccionar informació sensorial rellevant de la resta, estant els circuits neuronals de l'atenció directament relacionats amb el sistema motor ocular i un canvi en l'atenció és generalment seguit per un moviment de l'ull. La vergència es refereix al moviment simultani de tots dos ulls en direccions oposades per a obtenir una visió binocular única. Quan giren un cap a l'altre (convergència), l'angle dels ulls augmenta i quan s'allunyen l'u de l'altre (divergència), l'angle es torna més petit. Durant la fixació constant de la mirada, els estímuls visuals modulen l'angle de vergència ocular i aquest augmenta després de l'estimulació visual. L'atenció visual és el mecanisme que utilitza el sistema nerviós per a ressaltar ubicacions, objectes o característiques específiques dins del camp visual i és important per a la percepció visual i els usos que li donem i per a la interacció amb el món visual. L'atenció visual s'aconsegueix o bé realitzant un moviment ocular per a portar l'objecte a la fòvea (atenció oberta ) o mitjançant un major processament de la informació visual en les neurones que representen regions més perifèriques del camp visual seleccionades per la retina (atenció encoberta) on els ulls no es mouen i es produeixen biaixos en respostes perceptives i neuronals. S'ha demostrat que la vergència ocular està relacionada amb l'atenció encoberta i que durant la fixació de la mirada els estímuls visuals modulen l'angle de vergència ocular (Avo) en funció de la seva capacitat per a captar l'atenció, per la qual cosa el moviment de vergència ocular podria representar un biomarcador de l'atenció visual avaluat mitjançant tècniques de rastreig ocular. L'objectiu d'aquesta tesi és avaluar la validesa diagnòstica de la prova de la vergència ocular (PVO) en el TDAH en nens de 7 a 17 anys, així com avaluar si aquesta prova pot ser un indicador de gravetat i/o pronòstic de la malaltia. El primer estudi avalua la validesa de la PVO com a prova diagnòstica de TDAH en la població infantil. Els resultats mostren respostes de vergència majors en participants sans enfront d'aquells amb TDAH i controls clínics. La PVO permet classificar als TDAH enfront de controls sans amb una precisió del 96,3%. En el segon estudi s'avaluen els marcadors de vergència ocular a l'any després de la intervenció terapèutica. Els resultats mostren que els marcadors de vergència no evidencien canvis significatius que permetin inferir puguin ser marcadors pronòstics de l'evolució de la malaltia o de resposta al tractament. No obstant això, es va produir una disminució en els errors de comissió així com dels temps de reacció del marcador de vergència; els canvis del qual ens permeten inferir una millora atribuïble a la intervenció terapèutica. Aquests resultats conclouen que, en combinació amb una tasca d'atenció, les respostes de vergència ocular podrien usar-se com un marcador objectiu per a recolzar el diagnòstic clínic del TDAH en la població infantojuvenil, però no per a avaluar l'eficàcia al tractament. |
|---|