Insomnio en adultos con TDAH
El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per la presència de símptomes d'inatenció i/o hiperactivitat i impulsivitat que generen una disfunció marcada en diversos àmbits de la vida. La seva persistència a l'edat ad...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265409 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265409 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | TDAH ADHD Insomni Insomnio Insomnia Ciències de la Salut 616.89 |
| Sumario: | El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament caracteritzat per la presència de símptomes d'inatenció i/o hiperactivitat i impulsivitat que generen una disfunció marcada en diversos àmbits de la vida. La seva persistència a l'edat adulta se situa en aproximadament el 65% dels casos, associant una prevalença del 2,5-3%. El trastorn d'insomni és el trastorn del son més prevalent a la nostra societat, caracteritzat per la presència d'una dificultat en la conciliació o en el manteniment del son, o bé per un despertar precoç, que es vincula a un deteriorament diürn clínicament significatiu. Aquestes dificultats es produeixen com a mínim tres nits a la setmana durant un mínim de tres mesos. En els darrers anys hi ha hagut un interès creixent per conèixer la relació entre el TDAH i l'insomni, havent-se realitzat múltiples estudis en població infantojuvenil. Tot i això, en població adulta els estudis són escassos i de vegades amb resultats contradictoris. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és aprofundir en el coneixement del trastorn d'insomni en adults amb TDAH. Això inclou descriure tant la prevalença del trastorn d'insomni com estudiar el conjunt de variables clíniques i sociodemogràfiques associades. També, mitjançant un estudi longitudinal, analitzar la relació que s'estableix entre aquestes variables i la remissió del trastorn d'insomni. El primer estudi apunta una prevalença elevada del trastorn d'insomni (44,4%) a la població adulta amb TDAH. Els resultats assenyalen que el trastorn d'insomni s'associa amb una major severitat clínica del TDAH i una major comorbiditat mèdica i psiquiàtrica, especialment amb els trastorns de l'estat d'ànim, trastorns d'ansietat, trastorns de personalitat i trastorns per ús de substàncies. Així mateix, també es relaciona amb la presentació combinada del TDAH i amb una pitjor qualitat de vida relacionada amb la salut. Per contra, el tractament amb fàrmacs estimulants o l'estabilitat del tractament farmacològic del TDAH s'associen a una presència menor de trastorn d'insomni. El segon estudi valora longitudinalment la relació entre la remissió del trastorn d'insomni i les variables associades al TDAH. L'anàlisi dels resultats mostra una remissió del trastorn d'insomni als 6 mesos al 72,4% dels casos, associant-se a una reducció de la severitat clínica del TDAH, així com a una millora de la comorbiditat psiquiàtrica i de la qualitat de vida relacionada amb la salut. Aquests resultats conclouen que el trastorn d'insomni es presenta amb una elevada prevalença en els pacients adults amb TDAH i que el seu tractament i remissió condicionen una millor evolució clínica del TDAH, amb una reducció de la severitat i de la comorbiditat psiquiàtrica, així com una millora de la qualitat de vida. Aquests resultats poden contribuir a una millor aproximació clínica a ambdós trastorns, la complexa interacció dels quals no ha estat encara ben definida. |
|---|