Estudio sobre los factores implicados en la litiasis renal bilateral

- Introducció: En els pacients litiàsics, els factors de risc relacionats amb la composició de l'orina influirien a les dues unitats renals per igual, seria doncs d’esperar que en aquests pacients tots dos ronyons estiguessin afectats de la mateixa manera. No obstant, això no és sempre així i m...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ruiz Plazas, Xavier
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/402784
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/402784
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Humans
Càlcul urinari
Bilateral
Oxalat càlcic
Factors de risc
Ronyó/anatomia i histologia
Urologia, Litiasis
543
61
616.6
Descripción
Sumario:- Introducció: En els pacients litiàsics, els factors de risc relacionats amb la composició de l'orina influirien a les dues unitats renals per igual, seria doncs d’esperar que en aquests pacients tots dos ronyons estiguessin afectats de la mateixa manera. No obstant, això no és sempre així i molts pacients presenten càlculs en una única unitat renal. L'objectiu d'aquest treball és conèixer quins factors de risc estarien associats a la presència de litiasi renal bilateral. D'altra banda, les diferències observades dins de cada tipus de càlcul ens ajudaran a aprofundir en l'etiopatogènia de cada tipus de litiasi. - Contingut de la investigació: Es tracta d’un estudi observacional analític retrospectiu de casos i controls realitzat a partir de pacients diagnosticats a l'Hospital Son Dureta de Palma de Mallorca (Illes Balears) entre els anys 1981 i 2008. Es van incloure 154 pacients dels que es disposava d'almenys un estudi metabòlic (bioquímica d'orina de 24 hores, orina de 2 hores i bioquímica plasmàtica) i d’un càlcul analitzat. Aquests pacients es van distribuir en 2 grups segons presentessin litiasi a una o les dues unitats renals en el moment del diagnòstic. Es van comparar en ambdós grups les variables quantitatives mitjançant la prova t de Student o la prova U de Mann-Whitney segons presentessin una distribució normal i les variables qualitatives utilitzant la prova chi quadrat de Pearson o el test exacte de Fisher si la mida de la mostra era reduïda. D’altre banda, es va realitzar també un anàlisis per tipus de càlcul, assignant a cada un dels 186 càlculs diferents un estudi metabòlic i una etiqueta de unilateral o bilateral segons el pacient al qual pertanyessin i agrupant aquest càlculs segons el seu estudi cristal·logràfic, per a posteriorment comparar unilateralitat i bilateralitat dins de cada grup. Els resultats han estat els següents: La presència de litiasi bilateral es va relacionar amb un major nombre de càlculs analitzats per pacient, o el que és el mateix, amb una major càrrega litiàsica. No es van objectivar diferències significatives a l'estudi metabòlic dels pacients amb litiasi unilateral i bilateral. Únicament la presència d’un pH a l’orina de 2 hores > 6,2 es va relacionar amb bilateralitat (p = 0,038). No es van apreciar diferències a l'orina associada als càlculs d'oxalat càlcic dihidrat pertanyents a pacients amb litiasi unilateral o bilateral. Als càlculs d'oxalat càlcic (monohidrat papil·lar, de cavitat i dihidrat), la presència de litiasi bilateral es va relacionar amb uns nivells significativament menors de citrat en comparació amb els pacients amb litiasi unilateral (p=0,041). Als càlculs amb oxalat càlcic a la seva composició, una major concentració d'oxalat a l’orina de 24 hores es va associar amb bilateralitat (p = 0,030). - Conclusió: De manera general, excepte en el cas de l'oxalat, els factors promotors de la litogènesi a l'orina no es relacionen amb la bilateralitat o una major càrrega litiàsica. Per contra, els factors inhibidors de la litogènesi com ara el citrat, el pH urinari i els factors morfoanatòmics renals poden tenir un pes més important a la litogènesi del atribuït a priori a la literatura.