Platform Economics in Vertically-Related Structures

A l'última dècada, l'auge i l'expansió de l'economia de plataformes ha representat la nova revolució econòmica. Recolzada per la digitalització, aquesta nova forma d'organització de l'economia ha canviat l'arquitectura general de la indústria i ha reformat tot el p...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: D'Amico, Giuseppe
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/675500
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/675500
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Economia industrial
Plataformas
Teorìa dels jocs
Teoría de los juegos
Industrial Economics
Platforms
Game theory
Ciències Socials i jurídiques
33
334
Descripción
Sumario:A l'última dècada, l'auge i l'expansió de l'economia de plataformes ha representat la nova revolució econòmica. Recolzada per la digitalització, aquesta nova forma d'organització de l'economia ha canviat l'arquitectura general de la indústria i ha reformat tot el procés de creació de valor, que ha passat d'estructures de cadena vertical a ecosistemes més horitzontals. Empreses com Amazon, Facebook, Google i Microsoft són un clar exemple d'aquest canvi disruptiu. Aquesta tesi es composa de tres assaigs independents relacionats amb la nova economia de plataformes. Al capítol 1, s'analitza l'efecte combinat de la previsió del consumidor i la competència entre aeroports sobre els beneficis de la plataforma, mitjançant l'anàlisi de les indústries aeroportuàries. Curiosament, s’observa que l'estratègia òptima d'un aeroport monopolista depèn en última instància del grau de previsió del consumidor i és insensible als canvis de l'entorn competitiu. No obstant això, la correlació entre els beneficis aeroportuaris i la miopia del consumidor és positiva quan es consideren aeroports monopolis i feblement negativa quan es té en compte la competència aeroportuària. Al capítol 2 s’explora la distribució autònoma i delegada per part dels autors en la indústria del llibre electrònic, tenint en compte el cas concret d'Amazon. El principal resultat suggereix que l'autopublicació comporta uns preus més elevats dels llibres electrònics per als consumidors en determinades circumstàncies. Finalment, al capítol 3 abordem el tema de la venda d'informació dels consumidors, caracteritzant l'estratègia òptima d'un propietari de dades que decideix si vendre les seves dades o utilitzar-les per competir en el mercat. Es conclou que el propietari de les dades no té una estratègia dominant.