Implications of mitochondrial DNA alterations in brain disorders
Cada vegada hi ha més proves de disfunció mitocondrial en els trastorns cerebrals i canvis en l'ADN mitocondrial (ADNmt) poden exercir un paper crucial en aquestes malalties. L'objectiu d'aquesta tesi era identificar les alteracions de l'ADNmt descrites en els trastorns cerebrals...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/690577 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/690577 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Psiquiatria Mitocondri Genètica mitocondrial Mitocondria Psychiatry Mitochondria Mitochondrial genetics Ciències de la salut 575 61 616.89 |
| Sumario: | Cada vegada hi ha més proves de disfunció mitocondrial en els trastorns cerebrals i canvis en l'ADN mitocondrial (ADNmt) poden exercir un paper crucial en aquestes malalties. L'objectiu d'aquesta tesi era identificar les alteracions de l'ADNmt descrites en els trastorns cerebrals i investigar les diferències en l'aparició d'aquestes alteracions entre persones malaltes i persones sanes. En primer lloc, es va realitzar una revisió sistemàtica de les alteracions de l'ADNmt reportades en un cervell humà postmortem. A continuació, vàrem investigar els canvis de l'ADNmt en mostres de sang de pacients amb discapacitat intel·lectual (DI), DI amb trastorn de l'espectre autista comòrbid (DI-TEA) i en controls sans (CS), i per altra banda, en teixit cerebral postmortem de pacients amb esquizofrènia (ESQ) i CS. Els principals resultats van ser que les variants patogèniques de nucleòtid únic (conegudes en anglès com Single Nucleotide Variant, SNV) presents en les malalties mitocondrials mostren diferents nivells d'heteroplàsmia entre regions cerebrals, i són menys comunes en les malalties neurològiques, psiquiàtriques i en l'envelliment. Un menor número de còpies de l'ADNmt es va associar principalment amb les malalties neurològiques, amb algunes excepcions. Es van trobar delecions de l'ADNmt en tots els grups de malalties i en l'envelliment, amb majors percentatges d'heteroplàsmia en el cervell que en sang. En mostres de sang, els pacients amb DI tenien més reordenaments de l’ADNmt amb baixos nivells d’heteroplàsmia en comparació amb els CS, fet que suggereix que aquestes alteracions poden estar presents en nivells d’heteroplàsmia més alts en el cervell. Per últim, en cervell postmortem de pacients amb SZ i CS, els pacients tenien un nombre significativament major de delecions i de SNV probablement patogèniques que els CS. En conjunt, aquests resultats proporcionen proves addicionals de la possible implicació de les alteracions de l'ADNmt en la fisiopatologia dels trastorns cerebrals. |
|---|