Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630

Quan l’any 1602 el pintor i tractadista Federico Zuccari publicà L’Idea de’pittori, scultori et architetti, Caravaggio ja havia radicalitzat el seu llenguatge vers un fort naturalisme, al qual afegia un tractament de forts contrastos lumínics patent en l’obra, dos anys més tardana, que inaugura la m...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Joan Ramon Triadó Tur
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2013
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2445/62304
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/62304
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Exposicions
Exhibitions
Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
id ES_bce6d3f9fe600a28dc15eee5da4dac94
oai_identifier_str oai:recercat.cat:2445/62304
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630Joan Ramon Triadó TurExposicionsExhibitionsRoma al tempo di Caravaggio.1600-1630Quan l’any 1602 el pintor i tractadista Federico Zuccari publicà L’Idea de’pittori, scultori et architetti, Caravaggio ja havia radicalitzat el seu llenguatge vers un fort naturalisme, al qual afegia un tractament de forts contrastos lumínics patent en l’obra, dos anys més tardana, que inaugura la mostra: La verge de Loreto, també coneguda com la Verge del peregrins. Davant el procés creatiu de Zuccari basat en la Idea, es a dir el disegno interno de bellesa, Caravaggio pren la realitat com a model trencant així amb el manierisme reformat que, a la Roma papal, te la seva plasmació a l’Oratori dels Gonfalone on el citat tractadista hi va participar. D’altra banda la nova manera caravaggesca es contraria a la proposada per Annibale Carracci al programa de la Galeria Farnese i, alhora, per la defensada per tota la tractadística italiana del segle XVII, des de Giovanni Battista Agucchi, en el seu Tractat de la pintura(1607-1615), fins a Giovan Pietro Bellori en el seu discurs L’Idea del pittore, dello scultore e dell’architetto, scelta dalle bellezze naturali superiore alla natura que seguint els vells principis de la Poètica defensen que l’obra d’art ha de tenir versemblança, ha d’imitar els millors i pot corregir la realitat. No es estrany, doncs, que Agucchi posi com exemple a seguir l’art d’Annibale Carracci i que compari a Caravaggio amb l’escultor grec Demetri, que va seguir tant al peu de la lletra la semblança que no va tenir consideració per la bellesa.Universitat de Barcelona2015201520132015info:eu-repo/semantics/articleinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion7 p.application/pdfhttps://hdl.handle.net/2445/62304Articles publicats en revistes (Història de l'Art)reponame:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunyainstname:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)CatalánReproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ActaArtis/article/view/9927/12733Acta/Artis. Estudis d'Art Modern, 2013, num. 1, p. 162-168cc-by (c) Joan Ramon Triadó Tur, 2013http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/esinfo:eu-repo/semantics/openAccessoai:recercat.cat:2445/623042026-05-29T05:05:01Z
dc.title.none.fl_str_mv Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
title Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
spellingShingle Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
Joan Ramon Triadó Tur
Exposicions
Exhibitions
Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
title_short Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
title_full Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
title_fullStr Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
title_full_unstemmed Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
title_sort Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
dc.creator.none.fl_str_mv Joan Ramon Triadó Tur
author Joan Ramon Triadó Tur
author_facet Joan Ramon Triadó Tur
author_role author
dc.subject.none.fl_str_mv Exposicions
Exhibitions
Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
topic Exposicions
Exhibitions
Roma al tempo di Caravaggio.1600-1630
description Quan l’any 1602 el pintor i tractadista Federico Zuccari publicà L’Idea de’pittori, scultori et architetti, Caravaggio ja havia radicalitzat el seu llenguatge vers un fort naturalisme, al qual afegia un tractament de forts contrastos lumínics patent en l’obra, dos anys més tardana, que inaugura la mostra: La verge de Loreto, també coneguda com la Verge del peregrins. Davant el procés creatiu de Zuccari basat en la Idea, es a dir el disegno interno de bellesa, Caravaggio pren la realitat com a model trencant així amb el manierisme reformat que, a la Roma papal, te la seva plasmació a l’Oratori dels Gonfalone on el citat tractadista hi va participar. D’altra banda la nova manera caravaggesca es contraria a la proposada per Annibale Carracci al programa de la Galeria Farnese i, alhora, per la defensada per tota la tractadística italiana del segle XVII, des de Giovanni Battista Agucchi, en el seu Tractat de la pintura(1607-1615), fins a Giovan Pietro Bellori en el seu discurs L’Idea del pittore, dello scultore e dell’architetto, scelta dalle bellezze naturali superiore alla natura que seguint els vells principis de la Poètica defensen que l’obra d’art ha de tenir versemblança, ha d’imitar els millors i pot corregir la realitat. No es estrany, doncs, que Agucchi posi com exemple a seguir l’art d’Annibale Carracci i que compari a Caravaggio amb l’escultor grec Demetri, que va seguir tant al peu de la lletra la semblança que no va tenir consideració per la bellesa.
publishDate 2013
dc.date.none.fl_str_mv 2013
2015
2015
2015
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format article
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv https://hdl.handle.net/2445/62304
url https://hdl.handle.net/2445/62304
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.relation.none.fl_str_mv Reproducció del document publicat a: http://revistes.ub.edu/index.php/ActaArtis/article/view/9927/12733
Acta/Artis. Estudis d'Art Modern, 2013, num. 1, p. 162-168
dc.rights.none.fl_str_mv cc-by (c) Joan Ramon Triadó Tur, 2013
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv cc-by (c) Joan Ramon Triadó Tur, 2013
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 7 p.
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv Articles publicats en revistes (Història de l'Art)
reponame:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
instname:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
instname_str Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
reponame_str Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
collection Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869418154586800128
score 15.811543