Los límites de la igualdad de capacidades. De la ganadería intensiva a la renaturalización
L'objectiu principal d'aquest treball consisteix a reconstruir críticament l'enfocament de les capacitats per tal d'encarar de manera més justa alguns reptes globals que comprometen el benestar i la salut, no només dels éssers humans, sinó també dels éssers no humans i dels proce...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672591 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/672591 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Capacitats Capacidades Capabilities Justícia ecològica Justicia ecológica Ecological justice Floreixement Florecimiento Flourishing Ciències Socials 17 |
| Sumario: | L'objectiu principal d'aquest treball consisteix a reconstruir críticament l'enfocament de les capacitats per tal d'encarar de manera més justa alguns reptes globals que comprometen el benestar i la salut, no només dels éssers humans, sinó també dels éssers no humans i dels processos ecosistèmics. Per això, començo raonant que el concepte de capacitat plantejat per Sen i Nussbaum no és prou sensible a la noció d'unes comunitats de significació o al concepte d'una agència sociohistòrica, fet que condueix a aquests autors a no reconèixer capacitats col·lectives i a desembocar més cap a una justícia distributiva de tipus liberal en comptes de cap a una justícia relacional comunitarista. Així mateix, en tant es prescindeix d'una anàlisi seriosa sobre les capacitats col·lectives, no s'atén degudament a les relacions de dominació que poden impregnar les llibertats substantives dels individus ni a les qüestions relatives a la participació vers allò comú. Aquest primer desglossament argumentatiu explica de quina manera poden formar-se conflictes entre capacitats, o contracapacitats, sense que passin adequadament assabentats pel marc clàssic de les capacitats. Més endavant, aplico el concepte de contracapacitat al context d'emergència ecosocial actual, especialment al que fa a la ramaderia intensiva, en la qual s'aprecia una relació de causalitat: la indústria càrnia produeix injustícies que poden llegir-se en clau de conflictes entre capacitats, habitualment entre individuals i col·lectives. Aquesta segona constatació procedeix d'una anàlisi, d'una banda, sociocultural de quines són les condicions de el model alimentari considerat desenvolupat predominant en els països més enriquits econòmicament i, d'altra banda, científic de quins són els seus efectes biogeoquímics, ecològics i sobre la salut. Si l'enfocament de les capacitats no és sensible a aquestes condicions i conseqüències de la indústria càrnia, així com la seva influència en el desenvolupament de la capacitat d'estar sa o bé nodrit, poden sorgir greus contracapacitats. Resulta apropiat proposar uns límits ecològics, i no només llindars socials, a les capacitats humanes, perquè la seva simple igualació provoca injustícies socials, intergeneracionals, interespecífiques i ecològiques. Aquesta tercera proposició que acull la meva tesi ve fonamentada pels arguments i anàlisis derivats de les dues constatacions anteriors. En detall, hi ha diferents principis i enfocaments possibles per esbossar una teoria de justícia ecosocial: alguns articulats des del prisma distributiu i altres des del reconeixement i la no dominació. Aquestes són aportacions que conceptualment poden ajudar a consolidar una reformulació de l'enfocament de les capacitats. D'una banda, els abordatges distributius li aporten una major adequació amb la dimensió ambiental i intergeneracional de la justícia, mentre que els abordatges centrats en el reconeixement i l'absència de dominació li atorguen la inclusió moral de les capacitats dels animals no humans i dels ecosistemes. Una quarta asseveració d'aquesta tesi consisteix, doncs, en defensar que hi ha diverses aproximacions filosòfiques complementàries per elaborar un discurs adequat per a la justícia ecosocial, sempre que es porti a terme una adaptació del llenguatge de les capacitats. Finalment, la tesi es compon d'una cinquena constatació que s'ofereix com una alternativa més pràctica: hi ha una estratègia que pot expressar amb encert bona part la proposta evocada per un enfocament de les capacitats ajustat als límits ecològics i coherent amb una justícia ecosocial, i aquesta és la renaturalització. Aquí afirmo que aquest procés regeneratiu evita moltes contracapacitats potencials, especialment aquelles derivades de la indústria càrnia. Més encara, renaturalitzar entorns dominats per la ramaderia intensiva no només frenaria el desenvolupament de futurs conflictes entre capacitats, sinó que a més fomentaria cascades de capacitats que no entrarien en contradicció i serien beneficioses per a un floreixement sinergètic de la naturalesa humana i no humana. |
|---|