Factores de riesgo de la aparición de fístulas faringocutáneas tras una laringectomía total
En aquesta tesi doctoral vam estudiar els factors de risc que condicionaven l’aparició d’una fístula faringocutània (FFC) en el postoperatori d’una laringectomia total (LT). Per fer-ho, vam proposar una classificació de les fístules basada en la severitat clínica, segons la qual les fístules major e...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673210 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673210 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fístula faringocutània Fístula faringocutánea Pharyngocutaneous fistula Sarcopènia Sarcopenia Laringectomia total Laringectomía total Total laryngectomy Ciències de la Salut 617 |
| Sumario: | En aquesta tesi doctoral vam estudiar els factors de risc que condicionaven l’aparició d’una fístula faringocutània (FFC) en el postoperatori d’una laringectomia total (LT). Per fer-ho, vam proposar una classificació de les fístules basada en la severitat clínica, segons la qual les fístules major eren aquelles que persistien 4 setmanes o més, requerien tractament quirúrgic, o s’associava a la mort perioperatòria del pacient. Vam revisar de forma retrospectiva tots els pacients operats de LT al nostre centre entre el 2000 i el 2019 (n=434). Per estudiar els factors de risc vam tenir en compte variables relacionades amb el pacient, el tumor i la cirurgia realitzada, aprofundint en l’anàlisi del tipus de sutura utilitzat i l’estudi de la sarcopènia. La sarcopènia es va avaluar a partir d’imatges de tomografia computeritzada, en les quals vam seleccionar l’àrea de secció muscular (ASM) en un tall axial a nivell de la vèrtebra C3, variable que vam definir com a sarcopènia directa. També vam calcular l’índex de massa muscular esquelètic (IMME) de l’estimació de l’àrea a L3, variable que vam definir com a sarcopènia estàndard. Mitjançant un anàlisi de partició recursiva vam obtenir els punts de tall en funció de l’aparició de FFC per les dues variables. Un 22,8% dels pacients va presentar una FFC. Els factors de risc independents que es van associar de forma significativa amb l’aparició d’una FFC van ser l’extensió de la cirurgia i el valor d’hemoglobina postoperatòria. En comparació als pacients amb una LT simple, els pacients tractats amb una LT amb faringectomia parcial que no van requerir una reconstrucció amb penjall van tenir un risc 4,0 vegades superior de presentar una FFC, i els pacients amb una laringofaringectomia que van requerir l’ús de penjalls, un risc 5,2 vegades superior. Els pacients amb nivells d’hemoglobina postoperatòria <99 g/L van mostrar un augment significatiu del risc d’aparició de FFC. Cal destacar que la radioteràpia prèvia i el tipus de sutura manual o mecànica no es van relacionar de forma significativa amb la freqüència d’aparició de FFC. D’acord amb la classificació segons la severitat clínica, un 74,7% dels pacients amb FFC complien els criteris de fístula major. De nou, els factors que es van relacionar amb el risc d’aparició d’una fístula major van ser l’extensió de la cirurgia i l’hemoglobina postoperatòria. Segons els punts de tall en funció de l’aparició de FFC, un 48,6% dels pacients va presentar sarcopènia directa i un 53,3% sarcopènia estàndard. Els pacients amb sarcopènia directa van mostrar un risc 4,0 vegades superior de presentar una FFC i els pacients amb sarcopènia estàndard, un risc 3,0 veces superior. A l’incloure la mesura de la sarcopènia en l’estudi multivariant dels factors de risc de FFC, aquesta variable va aparèixer com a únic factor de risc independent. |
|---|