Els mecanismes d’endeutament en una comarca de l’interior de Catalunya durant el segle XVIII (les Garrigues)
El present article aporta una visió de l’evolució de diferents mecanismes d’endeutament a la Catalunya rural del segle xviii partint de l’exemple de la comarca de les Garrigues. Analitzant l’activitat registrada pels notaris de la comarca, observem com els censals, protagonistes absoluts del mercat...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/71820 |
| Acceso en línea: | https://doi.org/10.1344/eha.2019.30-31.171-192 http://hdl.handle.net/10459.1/71820 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Censals Crèdit agrari Debitoris Endeutament Segle XVIII Vendes a carta de gràcia |
| Sumario: | El present article aporta una visió de l’evolució de diferents mecanismes d’endeutament a la Catalunya rural del segle xviii partint de l’exemple de la comarca de les Garrigues. Analitzant l’activitat registrada pels notaris de la comarca, observem com els censals, protagonistes absoluts del mercat creditici durant els segles moderns, comencen a perdre la seva hegemonia al llarg del segle xviii, sobretot durant la segona meitat. Les vendes a carta de gràcia, en canvi, després d’un primer repunt dels debitoris, esdevindran el mecanisme hegemònic del crèdit agrari de finals de segle. Una substitució que es deu a un conglomerat de causes, d’entre les quals destaquem l’increment de l’endeutament pagès, la reducció de les pensions de censal i, sobretot, l’interès per aconseguir el control de la terra, que marcarà el punt diferencial amb altres regions de la Catalunya seca. |
|---|