Censals i endeutament públic municipal a la regió de Lleida d’Antic Règim (segles XVII-XIX)
El present treball proposa un estudi de l’endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX. Amb aquesta finalitat, s’analitzen els títols de censal, essent aquests el mecanisme d’endeutament dominant durant els segles m...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat de Lleida (UdL) |
| Repositorio: | Repositori Obert UdL |
| OAI Identifier: | oai:repositori.udl.cat:10459.1/68929 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/668636 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Censals Deute públic Endeutament Finances municipals Municipis Censales Deuda pública Endeudamiento Finanzas municipales Municipios Consignative census (censal) Public debt Indebtedness Municipal finances Municipality Història i Institucions Econòmiques 9 |
| Sumario: | El present treball proposa un estudi de l’endeutament municipal a la regió de Lleida des dels anys de la postguerra dels Segadors fins a les primeres dècades del segle XIX. Amb aquesta finalitat, s’analitzen els títols de censal, essent aquests el mecanisme d’endeutament dominant durant els segles moderns. L’objectiu de l’estudi és reflexionar sobre el comportament del mercat censalista municipal a llarg termini, parant atenció en l’efecte que tenen les diferents conjuntures econòmiques. Per a tal propòsit, s’analitzen els fons comptables del comú de la ciutat de Lleida i d’altres municipis de la seva àrea econòmica, així com de diferents censalistes, d’entre els que destaca el capítol catedralici lleidatà, que clarament és un dels grans creditors a nivell territorial. Durant els dos segles estudiats s'observa com l’impagament de les pensions de censal és una constant que comença emprant-se per problemes financers puntuals i que acaba esdevenint un element estructural del sistema financer. Aquesta morositat crònica juga un paper determinant en la desarticulació del mercat censalista, juntament amb la reducció dels “interessos” de 1751 (quan es redueixen del 5 al 3% anual). Al seu torn, el triomf del liberalisme acaba modernitzant el mercat creditici, quedant obsolets uns títols que eren de naturalesa rendista i propis de l’Antic Règim. |
|---|