Complexities of Climate Policy
Aquesta tesi examina tres complexitats de la política climàtica derivades dels seus impactes sistèmics: el desplaçament de problemes ambientals, les pèrdues d'ocupació associades a la descarbonització industrial i les barreres a la descarbonització de les llars. Tot i que la política climàtica...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2026 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:dnet:uabarcelona_::74cef4ef811665bbed4f2e262fd0bebf |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/328701 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Política climàtica Climate policy Política climática Transició verda Green transition Transición verde Economia ecològica Ecological economics Economía ecológica Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta tesi examina tres complexitats de la política climàtica derivades dels seus impactes sistèmics: el desplaçament de problemes ambientals, les pèrdues d'ocupació associades a la descarbonització industrial i les barreres a la descarbonització de les llars. Tot i que la política climàtica s'orienta principalment a reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, també genera efectes ambientals i socioeconòmics més amplis. Aquests efectes es distribueixen de manera desigual i influeixen en l'eficàcia ambiental, l'equitat i el suport públic a la política climàtica. La primera part de la tesi analitza el desplaçament de problemes ambientals, mitjançant el qual les mesures de mitigació redueixen emissions però incrementen altres pressions, com els canvis en l'ús del sòl, l'extracció de recursos o la ecotoxicitat. L'estudi es basa en un mapatge sistemàtic de la literatura que sintetitza treballs de múltiples disciplines i opcions de mitigació. L'anàlisi identifica una àmplia varietat de desplaçaments de problemes ambientals i mostra que alguns estudis els sobreestimen en no considerar els beneficis ambientals del canvi climàtic evitat. Per millorar la claredat conceptual i la comparabilitat, la tesi distingeix entre desplaçament brut, net i relatiu. Els resultats indiquen que el desplaçament de problemes és una característica esperable de la mitigació, però que la seva magnitud i distribució depenen del disseny de les polítiques, dels ecosistemes locals i del context regulador. La segona part examina les implicacions laborals de la descarbonització industrial. Tot i que la política climàtica sovint és criticada per amenaçar l'ocupació, els riscos varien entre sectors i cadenes de subministrament. L'estudi utilitza models input-output per estimar la intensitat d'emissions de l'ocupació, relacionant les emissions sectorials amb els llocs de treball associats a la producció de béns finals, inclosos els incorporats en inputs intermedis. Aquest enfocament capta els encadenaments productius i evita la doble comptabilització. L'anàlisi mostra que els sectors difereixen en els compromisos entre la reducció d'emissions i els impactes sobre l'ocupació. Alguns combinen emissions baixes amb una ocupació elevada, mentre que d'altres són intensius en emissions i generen relativament pocs llocs de treball. Aquests resultats suggereixen que les polítiques de descarbonització uniformes són poc adequades per gestionar les transicions industrials. En canvi, combinacions de polítiques específiques per sector, que integrin la fixació de preus del carboni amb esquemes diferenciats de reciclatge d'ingressos, polítiques industrials i polítiques laborals de transició justa, poden abordar millor aquests reptes. La tercera part analitza les barreres a la descarbonització de les llars. Moltes polítiques climàtiques es basen en la resposta de les llars a senyals de preus, subvencions o informació, però aquestes difereixen en la seva capacitat per adoptar comportaments i tecnologies de baix carboni. La tesi desenvolupa un marc conceptual que distingeix entre barreres d'accessibilitat, relacionades amb les característiques de les opcions de descarbonització, i barreres de capacitat, derivades de les circumstàncies de les llars. Aquestes barreres s'operacionalitzen mitjançant indicadors d'ingressos, règim de tinença i tipus d'habitatge, i localització residencial. Els resultats mostren que les barreres són habituals i desigualment distribuïdes, fet que limita l'eficàcia de moltes polítiques del costat de la demanda i afecta el suport públic quan les polítiques no s'ajusten a les barreres existents. En conjunt, la tesi mostra que els impactes ambientals, els efectes sobre l'ocupació i les barreres a la descarbonització de les llars són elements centrals del disseny de la política climàtica. Aquests factors determinen la distribució de costos i beneficis i condicionen el suport públic. Els resultats suggereixen que la política climàtica és més eficaç i socialment acceptable quan es dissenya conjuntament amb una regulació ambiental complementària, polítiques industrials i laborals, i mesures que aborden les barreres a la descarbonització de les llars. |
|---|